El titella –en les seues diverses configuracions- és un element que trobem arreu del món i al llarg de la història, present en la literatura, en l’art, en la màgia i en la religió. Ha existit un teatre de titelles tradicional a cada cultura, i que podem observar actualment en algunes tradicions com ara l’asiàtica. Tanmateix, hi ha des de finals del segle XIX un interés creixent des de l’àmbit teatral per la titella com a element dramàtic, que ha donat lloc a un bon grapat d’experiències en aquest camp i en relació a altres disciplines com ara la dansa o la música.
A més, caldria esmentar també altres representacions característiques de la Comunitat Valenciana com ho són els nans i els gegants o el Misteri d’Elx (declarat el 2001 Patrimoni Inmaterial de la Huamnitat). Aquestes representacions, arrelades en la tradició religiosa i popular, es troben també relacionades amb les titelles.
El teatre de titelles com a representació escènica, presenta una sèrie de trets característics i valors educatius, literaris, històrics i plàstics, la qual cosa ha fet que molts educadors l’utilitzen com un recurs . A més, la consideració d’expressió artística i literària fa que ens trobem davant d’una eina interessantíssima per al treball cooperatiu e internacional en la societat actual. Mitjançant els titelles l’alumnat pot adintrar-se en la tradició cultural valenciana i fer que aquells que no coneguen la nostra cultura com poden ser els alumnes inmigrants que ens trobarem en un futur a la nostra aula, coneguen les nostres costums. També és un recurs que com a docents podem fer servir per treballar a l’aula l’acceptació, la valoració, transmitint la diversitat com un element que enriqueix el nostre bagatge cultural.
Els titelles són fàcils d’utilitzar a l’aula, econòmics de fer i sobretot divertits per als xiquets. A més, connecten amb el públic de totes les edats per la seua senzillesa, la seua comprensió oral, i la proximitat amb aquells que escolten les historietes. A més, l’ús de titelles pot desenvolupar habilitats clau d’alfabetització, apropar la literatura als menuts i als no tan menuts, i promoure les experiències d’aprenentatge entre alumnes.
Com a conclusió cap dir que els titelles serien un recurs fantàstic que aportaria elements positius al procés d’aprenentatge dels alumnes. A més, també pot ajudar a l’alumnat a desenvolupar la seua creativitat e imaginació a l’àmbit escolar, ajudant-los a expressar-se d’una altra forma diferent. Els titelles són art fet teatre, són accessibles als més menuts i poden reforçar l’ensenyament en un procés educatiu; amb aquest recurs podem ensenyar als xiquets a sociabilitzar-se amb els altres, promoure el treball cooperatiu, millorar la seua competència oral i també escrita, i a aprendre conceptes de la tradició oral. A més, mitjançant els titelles, potenciarem la creativitat a partir dels diversos supòsits al servei de dramatització fent que els nostres alumnes es divertisquen al mateix temps que aprenen alguna cosa nova i propera a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada