Som Carla, Irene, Carla i Natàlia, quatre estudiants de la Universitat de València del Grau de Mestre/a en Educació Primària.
Hem creat aquest blog a l'assignatura de Formació Literària per a Mestres amb l'objectiu de compartir amb tots vosaltres diverses propostes educatives i literàries que considerem interessants en l'àmbit de l'educació.
Esperem que vos agrade molt i vos siga útil.
Gràcies,
educAR-TE amb la literatura
AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA
M’anomene Carla Rodríguez Gimeno, tinc
dinou anys i actualment estudie el Grau de Mestre/a en Educació Primària a la
Universitat de València.
Des de ben xicoteta m’ha encantat llegir. Inclòs quan encara no
tenia la capacitat de fer-ho, recorde que la meua àvia, amb la qual he passat
part de la meua infància, s’inventava contes fantàstics d’animalets per poder
adormir-me. El més divertit era quan al dia següent li deia que me’l tornara a
contar i la pobra no recordava la història que s’havia imaginat la nit
anterior. Va ser la meua àvia qui em va fer adintrar-me dins dels llibres i
devorar pàgines i pàgines fins acabar llibres i tornar a començar d’altres.
Crec, però no recorde bé que el primer contacte amb la lectura va ser amb unes
faules que els meus pares, al veure que m’agradava tant llegir, em compraven
tots els nadals, i el Pare Noel deixava baix l’arbre. Entre 365 fábulas, 365 fábulas de la abuelita, Fábulas
de siempre i Cuentos para ir a dormir, Fábulas
para soñar era el llibre que
més m’agradava. Tenia tota classe d’historietes que estaven enllaçades entre
sí, i que contenien una moralina al final de cada conte, per la qual sempre
preguntava als meus pares el significat.
També a l’escola promovien la lectura mitjançant premis. A
l’assignatura de castellà i valencià, ens proposaven una sèrie de contes que es
podien trobar a la biblioteca de l’aula, i que devíem llegir a casa, i
realitzar una fitxa de cada un, donant-nos positius a aquells que més llibres
havien llegit. Alguns dels que recorde que em cridaren l’atenció foren: Els animals també es tiren pets de Ilan Brenman, Estàs com una moto! i No
sigues bajoca! de Pasqual
Alapont, El principito de Antoine de Saint-Exupéry o Donde viven los monstruos de Maurice Senak entre altres.
Encara que molts dels meus companys es queixaven quan a l’institut ens
manaven una lectura obligatòria, per a mi era una possibilitat de conèixer mons
diferents a través d’històries desconegudes. Tot i que detestava haver de
llegir-me un llibre sols per l’examen que ens feien, gaudia perquè m’agradava
conèixer als personatges i posar-me en la seua pell. Hi havia una mestra de
valencià que estimava la seua professió i la literatura. Tant era així que,
tots els dies ens feia eixir a la pissarra per fer dictats cada setmana d’un
fragment de novel.les com L’Infern
de Marta de Pasqual Alapont, La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, L’Ambició d’Aleix d’Enric Valor, L’Últim roder de Josep Franco o Mor una vida es trenca un amor de Joan Pla, entre altres. A més, ens
donava la possibilitat de deixar-nos els llibres per llegir-los, i després
organitzava un examen oral que finalment es convertia en un diàleg entre les
dos, aportant allò que ens agradava, les característiques dels personatges o
recomanant altres llibres.
Tot i les lectures obligatòries a l’institut, a casa sempre hi
havia temps per a llegir altres llibres escollits per mi. Va ser a través de
Twitter quan vaig començar a seguir un escriptor que publicava fragments dels
seus llibres que es feren virals per Internet. La seua senzillesa em cridà
l’atenció i vaig córrer a la biblioteca del meu poble per agafar-lo. !Buenos días princesa! era el primer de la saga, que junt amb No sonrías que me enamoro i ¿Puedo
soñar contigo? Blue Jeans,
l’autor dels llibres, feia que t’identificares amb els personatges dels
llibres, els quals eren adolescents, i la trama ocorria als espais quotidians
que m’envoltaven. Però amb l’auge de la pel·lícula A tres metros sobre el cielo,
em vaig interessar pel llibre en què s’havia basat la pel·lícula, i amb
Federico Moccia vaig veure amb altres ulls aquella història (i què veritat allò
de que els llibres són millors que les pel.licules!). Ja posades, vaig acabar
la saga amb Tengo ganas de ti i Esta
noche dime que me quieres.
En batxillerat vaig conèixer el significat d’odiar un llibre que
t’imposen. La casa de los
espíritus de Isabel Allende,
les poesies de Miguel Hernández i Luces
de Bohemia de Valle-Inclán em
feren allunyar-me de llegir pel meu compte i dedicar-me a analitzar aquestes
obres que, tristament, el seu estudi anava a obrir-me pas a un futur en la
universitat.
Ja en el Grau de Mestra en Educació Primària a la UV he començat a
llegir llibres, revistes, documents i articles relacionats amb l’àmbit de
l’educació. Estar pendent d’una realitat que t’envolta és imprescindible en
aquesta professió. A més, llegir sobre un tema que t’agrada és d’allò més
satisfactori que hi ha.
He llegit molts llibres, he devorat pàgines de la saga Crepuscle, he llegit històries
contades per Marc Levy amb La
química secreta de los encuentros o El primer día, m’he endinsat en Todo lo que hubiéramos sido tú y yo
si no fuéramos tú y yo, El
mundo amarillo i Si tú me dices ven lo dejo todo pero dime ven, de Albert
Espinosa, també amb El perfume de Patrick Süskind, entre altres. Però si havera
d’elegir un llibre, escolliria Los
secretos que jamás te contaron d'Albert
Espinosa.
Com a futura docent, és importantíssim estar actualitzada i
conèixer la literatura infantil i juvenil que està a l’abast de tots nosaltres.
S’ha de defensar la literatura en valencià i l’hem de promoure a través de
l’escola. Els mestres tenim la capacitat per poder canviar les generacions
futures. A més, com es sol dir, “un dels més grans i més valuosos
aprenentatges que va poder obtenir l'home va ser haver après a llegir”
CARLA
RODRÍGUEZ GIMENO
El meu nom és Irene Castellanos
López i vaig nàixer el 2 de gener de 1997 a València. Actualment estic
estudiant el Grau de Mestre en Educació Primària en la Universitat de València i 6é de Ensenyances Professionals de flauta
travessera l’Institut Musical Giner (El
Micalet).
El meu recorregut amb la lectura va començar des de ven prompte. Quan no
sabia llegir els meus pares o la meua iaia em llegien totes les nits un conte
per a dormir; agafaven un llibre o simplement el contaven de memòria. Les
històries que més m’agradaven era la de Els
tres porquets i la de El gall Kiriko,
què bé m’ho passava aquelles nits! Recorde perfectament quina va ser la meua
primera presa de contacte amb
els llibres. Un dels que més m’agradaven era un recopilatori de faules, les Faules dorades. Aquest llibre era un
recopilatori de les històries més conegudes ple de magnífiques il·lustracions i
amb una moralitat a la fi de cadascuna. Això era una de les coses que més
m’agradaven de les històries, les moralitats, ja que els meus pares primer em
preguntaven i em deixaven pensar per mi mateixa quina devia ser.
Quan vaig començar l’escola infantil al col·legi públic San Rafael, tots el divendres la mestra
ens demanava elegir un llibre de la prestatgeria de l’aula i el cap de setmana
havíem de llegir-lo i omplir un full. A més, des de ben xicoteta, alguns dies
especials com el Dia de la Pau, el Dia del Llibre, el Dia de la Dona, etc., s’organitzaven eixides o activitats a
l’escola relacionades amb la lectura. Aquests anys la lectura era pràcticament
feina dels meus pares; ells s’encarregaven de llegir-nos al meu germà i a mi
els contes que més ens agradaven. Cada dia elegíem un de nosaltres el llibre
que volíem i entre tots el llegíem i jugàvem.
Amb el començament de l’Educació Primària i el canvi de col·legi, vaig
començar poc a poc a llegir per mi mateixa llibres o revistes que m’agradaven. Quan
tenia nou anys tots els diumenges me n’anava amb el meu pare al quiosc, ell es
comprava el periòdic i a mi em comprava la revista Bravo i quan arribaven a casa tots dos ens posàvem al sofà a
llegir.
Quan van passar els anys la lectura es va anar apoderant a poc a poc de mi
i es va convertir en una afició més que en una feina de cap de setmana. He de
reconèixer que aquest gust pels llibres m’ho va inculcar ma mare. Un dels
llibres que més em va agradar a aquella època va ser el de Charlie i la fàbrica de xocolata de Roald Dahl, disfrutava
moltíssim llegint-lo i a més, com havia vist la pel·lícula, mentre el llegia
m’imaginava als personatges i les cançons que sonaven. Aquests anys van ser els
més divertits, algunes vesprades anava amb les meues amigues a la biblioteca
del poble, quants llibres hi havia! Fèiem els deures, però el més divertit de
les vesprades a la biblioteca eren els conta contes. Quan anaven, tots ens ho
passaven genial; rèiem, cantàvem, jugàvem... Eren les vesprades més divertides
de la setmana!
Víctima de les modes i els comentaris de les meues amigues vaig començar a
llegir les sagues de Crepuscle. En el
moment que el vaig llegir em va encantar, però al cap dels anys vaig tornar a
agafar els llibres i no m’agradaren gens. Tot i això, amb el canvi d’edat i el
pas al institut vaig deixar de llegir per voluntat pròpia perquè tots els
trimestres havia de llegir-me per a classe un llibre en castellà, un altre en
valencià i un altre en anglès i fer un examen, i amb això, els deures i les
activitats extraescolars no tenia temps per a res més. Malgrat que no tots els
llibres que em llegia m’agradaven, van haver-hi alguns que em van marcar més i
que he tornat a llegir al cap dels anys. La
plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i El
fil de plata de Lluis-Anton Baulenas van ser dos dels llibres amb més valor
emocional per a mi, ja que els dos llibres són relats que transcorren en
èpoques històriques molt importants per a Espanya i m’agraden molt aquestes
històries.
Els dos anys de batxillerat per a molta gent són els pitjors del seu
recorregut acadèmic, però per a mi van ser tot el contrari. Gràcies a fer el
batxillerat d’arts escèniques, música i de dansa, vaig conèixer una branca de
la literatura que em va fascinar: el teatre. Des de molt xicoteta he anat amb
ma mare a veure musicals i obres de teatre, però no solia llegir llibres ni fer
representacions. A les assignatures d’arts escèniques en primer de batxillerat
i d’escenografia a segon, vaig llegir llibres clàssics com Lisistrata d’Aristophanes i vaig fer representacions com Antígona de Sófocles, amb la qual vam
guanyar el segon premi en el XVI Certamen Compitalia. També per a final de curs
representarem el llibre de El perquè de
tot plegat de Quim Monzó que vam llegir per a classe de valencià.
Finalment, ja en la universitat he començat a llegir llibres relacionats
amb l’educació. Estudiant aquest grau que tant m’agrada suposa llegir coses que
també m’agraden. A classe solem llegir textos, notícies, entrevistes...
Actualment m’estic llegint Les escoles
que canvien el món de César Bona per a l’assignatura de Sociologia per a
mestres i m’està encantant. La mentalitat d’aquest home i la seua forma de
donar classe, ensenyar als xiquets i fer-los participes del seu aprenentatge és
increïble. Tant m’està agradant el llibre que ja m’he comprat un altre que va
escriure fa un parell d’anys i amb un no res finalitze el que m’estic llegint,
passaré a llegir-me aquest.
Tots aquests llibres són molts diferents als que em llegia anteriorment,
però tots ells em serviran per al meu futur com a docent. La meua trajectòria
arriba fins ací, però encara no ha acabat, ja que espere continuar llegint
llibres, noticies, articles i moltes més coses per seguir formant-me com a mestra
i com a persona.
IRENE CASTELLANOS LÓPEZ
El meu nom és Carla Cambralla Alarcón, tinc vint anys
i estudi el Grau de Mestre en Educació Primària a la Universitat de València.
Record que, de petita, els meus pares em llegien
llibres, llibres que havia heretat d'ells i del meu germà. A l'escola, des de
ja infantil, ens manaven contes per a casa, per després en classe explicar el
que més ens havia agradat d'aquestos, però, com encara no sabíem llegir,
m'explicaven el conte els meus pares, el meu germà, els meus cosins… Ara,
llegir és un dels meus passatemps favorits.
Sempre he sigut una bona estudiant, m'ha agradat molt
la lectura, conèixer noves històries, paraules… A més, he sigut molt bona
observadora de tots els detalls, m'agrada posar-me en el lloc dels personatges
per entendre'ls millor, i he après que, de vegades, quan els personatges parlen,
donen a entendre altres coses.
Una altra de les coses que m'han influït els meus pares
ha sigut llegir còmics. Això era una altra forma de llegir per a mi, ja que en
el col·legi mai he tingut l'oportunitat de llegir aquests.
La lectura, l'afany per aprendre més, de buscar
informació… em va portar a entendre que, dins de mi, portava a una mestra.
En referència al meu germà, des de petita m'ha influït
molt en la lectura. Ell sempre ha sigut un molt bon lector, ha llegit una gran
quantitat de llibres de misteri, ciència ficció, fantasia, suspens, d'humor i
comèdia, així com, Los Libros del Capitán o Los Cinco,
llibres, de Enid Blyton, que per a mi, després he pogut gaudir d'ells. Obres
plenes d'acció, aventures i suspens, fàcils de llegir, amb il·lustracions....
A més, sempre que he pogut, he anat acompanyada del
meu pare a demanar prestat llibres de la biblioteca, tant per plaer com per
obligació del col·legi. Una cosa que agraïsc és que a la meua casa sempre hi
haja hagut muntanyes de llibres. Aquest m'ha permès sempre tenir un llibre
entre mans.
Uns altres, els quals em van atrapar de principi a fi
van ser la sèrie de llibres de Kika Superbruja, de Ludger Jochmann
i Gerónimo Stilton, de Elisabetta Dami. Tots els anys, en la fira
del llibre del meu poble, per a mi era habitual comprar-me un o, fins i tot,
dos llibres d'aquests. Sols comprar-los, arribava a casa i ràpidament
començava a llegir-los.
En el col·legi he llegit molts llibres escrits tant en
castellà com en català, així com per exemple Oliver Twist, de
Charles Dickens; Lazarillo de Tormes, una adaptació de Educardo
Alonso; El Palau de Paper, de José Zafra; L'autèntica Susi,
de Christine Nöstlinger; Un Treball Perillós, de Joaquim
Beltran; La llegenda de l’amulet de jade, de Vicent Enric
Belda; L’autobús d’aniràs i no tornaràs, de Joan Pla; Els
aventures espacials de Ximet i Blai el papagai, de Paco Bru i Jordi Moreno;
aquests són alguns dels llibres. D'altra banda, molts dels llibres escrits en
anglès, es llegien en classe en conjunt, en grup, amb la professora... En
poques ocasions ens els llegíem a casa.
D'altra banda, en l'institut, ens han manat llegir
diversos llibres, entre els quals he de destacar, L’estranya mort de
Berta, de Joan Pla; Pell de llop, de Xosé Miranda; Els
amos del paradís, d'Andreu Martín; L’infern de Marta, de Pasqual
Alapont; Els Dimonis de Pandora, de Silvestre Vilaplana; en anglès,
llibres com per exemple: The Adventures of Tom Sawyer, de Mark
Twain; The Phantom of the Opera, de Jennifer Basset; Around
de World in Eight Days, de Jules Verne; The Picture Of Dorian Gray,
d'Oscar Wilde, i molts més.
Un altre llibre juvenil del qual van manar per a
llegir quan anava a Batxiller i em va resultar molt interessant i a més amb els
qual vaig gaudir, va anar: La Casa de los Espíritus, d’Isabel
Allende. A pesar que aquest llibre era obligatori per a la PAU, a mi em va
atrapar en tota la seua trama, personatges, màgia, fantasia... Va ser una
lectura molt interessant i que recomane a tothom. No obstant açò, altres
llibres com les poesies de Miguel Hernández i Luces de Bohemia de
Valle-Inclán, em van allunyar una mica de la lectura, eren obres que, des del meu punt de vista, em resultaven difícils i costoses de analitzar.
Actualment, en el Grau de Mestra en Educació Primària, he començat a llegir notícies, articles, llibres... relacionats tots amb l'educació. Crec que, per a ser un bon mestre es necessita tenir una capacitat acadèmica suficient i llegint tot el que embolica a l'educació s'ha de conèixer, perquè mai es deixa d'aprendre i a més som nosaltres, els futurs mestres, els que tenim una gran responsabilitat sobre les següent generacions. Així doncs, sempre hem d'estar posats al dia amb totes les revistes, articles, documents...
"La lectura es una forma de arte y toda persona puede ser artista"-Edwin Louis Cole
Em diuen Natalia
Pau Monleón, tinc dinou anys i estudie el Grau de Mestre en Educació Primària a
la Universitat de València.
Des de ben xicoteta,
tant els meus pares com els meus avis, em llegien contes per a anar a dormir i
em comptaven històries (la majoria inventades) que feien que jo m'involucrara
en elles com una protagonista més i, en compte d'adormir-me, eixes històries
feien que estiguera més desperta i atenta perquè no volia perdre'm ni un sol
detall. Tant el meu germà com jo, gràcies a ells, hem tingut molt present la
lectura des que érem molt xicotets i, encara que quan anàvem al col·legi era
quasi impossible poder llegir cada dia pel nostre compte, quan arribaven les
vacances d'estiu, nadals... sempre ens regalaven algun llibre pel qual havíem mostrat
interés.
D'altra banda, quan
vaig començar l'Educació Primària en el col·legi totes les setmanes la nostra
mestra ens feia triar un llibre de la biblioteca amb l'objectiu de promoure la
lectura entre nosaltres i que poguérem conéixer alguns dels moltíssims llibres
que allí teníem. Els contes que millor recorde d'aquella etapa són Si tienes un papá mago de Grabiela
Keselman o Manolito Gafotas d'Elvira
Bonic. Aquesta era una manera molt divertida de llegir ja que, quan acabàvem la
lectura, els companys ens comptàvem de què tractaven els nostres llibres i si
ens havien paregut interessants.
Com he dit abans, els
meus pares durant les vacances ens regalaven llibres perquè llegírem pel nostre
compte allò que ens agradava. D’aquestos, els que més recorde són Matilda de Roald Dalh, Kika Superbruja de Ludger Jochmann i Harry Potter y la Piedra Filosofal de J.
K. Rowling. Aquest ultim no va ser un regal per a mi, sinó per al meu germà,
però el fet que ell m’explicara que li havia agradat tant va despertar en mi
una gran curiositat que va fer que acabara llegint-lo, encara que em va costar
el seu! Aquesta era una manera entretinguda de passar les vesprades pel fet que
quan començava els llibres ja no hi havia qui em parara en la meua lectura.
Més tard, quan vaig
passar a l'institut tot va començar a canviar ja que ja no mostrava tant
interés per la lectura i en les meues vacances ja no tenia temps per a això. El
principal factor de tot açò va ser que en secundària ens manaven llibres en les
assignatures de valencià i castellà de manera obligatòria cada trimestre i açò,
a la majoria d'estudiants, ens pareixia avorrit i costós. Així i tot, en tercer
de l'ESO vaig descobrir que els llibres que de veritat m'agradaven i sentia
interés eren els de misteri o terror gràcies a la lectura de llibres com a Aire negre d'Agustín Fernández Paz, L'estranya mort de Berta de Joan Pla o Cartes d'hivern d'Agustín Fernández Paz.
A més, amb estos llibres també va començar la meua atracció per la lectura en
valencià, cosa que fins al moment mai m'havia cridat l'atenció.
En segon de batxiller
vaig triar d'optativa Literatura Universal i gràcies a aquesta assignatura vaig
descobrir molts llibres que, fins a eixe momento, no tenia ni idea d'ells. Els
exàmens, activitats i tot el que féiem en classe estava relacionat amb les
lectures que a vegades llegíem en classe i altres a casa. Les lectures que més
em van agradar van ser la de Edipo rey
de Sòfocles, Hamlet de Shakespeare i La metamorfosi de Kafka. Recomane aquesta
assignatura a tot aquell que li agrade llegir i la literatura ja que jo vaig
aprendre moltes coses noves i productives per al meu futur com a docent.
Actualment, en la
universitat llegim molts articles, notícies... relacionats amb l'educació i en
els quals tinc un gran interés ja que és necessari aprendre i estar al dia amb
tots els coneixements per a ser un bon mestre. Com a futura docent, m'agradaria
que tots els meus alumnes tinguen la gran atracció que he tingut jo per la
lectura ja que és una ferramenta que augmenta la nostra cultura, proporciona
informació i exigeix una participació activa, entre moltes altres coses més.
NATALIA PAU MONLEÓN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada