RESSENYA DE LECTURA TÈCNICA

Rodari, Gianni. (1973/2004). Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Columna.

Gianni Rodari va nàixer a Omegna (Italia) en l’any 1920. A banda d’escriptor, Rodari ha sigut docent, periodista, militant polític, divulgador de la nova pedagogia italiana i considerat el pedagog de la imaginació per la seua gran labor al servei de la fantasia i la defensa del xiquet, considerant-lo com un creador actiu i amb capacitat per a transformar el món. Ha publicat més de vint llibres per a la infància i en 1970 va guanyar el premi Hans Christian Andersen.

En 1973 va escriure una de les seues obres més reconegudes; Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Encara que no és un llibre per a infants, sí parla d’ells. Rodari aposta per una escola i un ambient familiar que estimule al xiquet a crear i per aquest motiu, proposa una sèrie d’activitats basades en el llenguatge que estimulen aquesta creativitat. Per a aquest autor, el llenguatge té una capacitat transformadora en les persones i des de l’escola ha de fomentar-se totes aquestes activitats, sent el docent l’animador i promotor de la creativitat.

Després de la lectura i l'anàlisi de la Gramàtica de la fantasia, es pot afirmar que el llibre està compost per dues parts; la primera estudia mètodes per estimular la creativitat com el binomi fantàstic i les seues variants i altres propostes que comentaré més tard, i la segona preten trencar les barreres a la creativitat. Rodari fa una crítica al sistema educatiu i proposa idees pel canvi. 

Aquesta obra està composta per quaranta cinc capítols i en tots ells parla des de la seua experiència com a docent. Els capítols no solament estan dedicats als professionals docents, també a mares i pares i a tots els ambients en què es desenvolupa el nen, i tots ells parlen de tècniques educatives com són: el binomi fantàstic, la hipòtesis fantàstica, el joguet com personatge, el xiquet com protagonista, el tractament de contes clàssics o faules, l’ús de personatges de diversos materials, la construcció d’endevinalles i històries equivocades, i el més important, la necessitat d’ensenyar al xiquet a desenvolupar la seua creativitat. 

Per això, m’agradaria ressaltar el capítol quaranta quatre “imaginació, creativitat, escola”. Les paraules imaginació i fantasia han pertangut durant molt de temps a la història de la filosofia fins que, actualment, es prioritza a les escoles l'atenció i la memòria pel que fa a la imaginació; escoltar i recordar constitueixen les característiques de l'alumne model, que és a més el més còmode i mal·leable. Per això, es parla de la necessitat que l'alumne abandone el seu paper passiu a l'aula per adoptar una actitud activa i creativa. En aquest capítol Rodari deixa ben clar que la imaginació ha d'ocupar un lloc propi en l'educació. Per això, per a ell els nens són creadors actius amb capacitat de transformar el món que els adults intenten imposar-los, confiant en el joc com a possibilitat de llibertat i expressió de la infància i apostant per una escola i un ambient familiar que estimule al nen a crear. 

Per altra banda, Rodari ens presenta diferents tècniques per generar idees amb les quals construir històries però, per a ell, l'interessant és el procediment que porta a l'aparició de la idea, no la redacció del futur conte. Per això, el principal mètode d'estimulació de la imaginació que proposa Rodari és el denominat "binomi fantàstic", el qual consisteix en enfrontar dues paraules estranyes entre sí, d’aquesta manera, el binomi creat obliga als alumnes a utilitzar la fantasia per posar-les en relació. Per aconseguir aquest binomi fantàstic, Rodari proposa seleccionar les paraules a l'atzar, ja que aquesta és la millor manera per aconseguir l’estranyament. En aquest cas, el binomi fantàstic presentat per Rodari és un cas particular aplicat a la creació literària, però es pot generalitzar el mètode i utilitzar-lo en altres camps o matèries. 

Aquest llibre és un bon recurs per a tots els mestres, personalment m’ha ensenyat molts valors i idees per al meu aprenentatge com a docent. Algunes idees pedagògiques que m’ha aportat i que considere molt importants són:

• Creure en la capacitat transformadora del llenguatge i en la manera que té d’ensenyar-nos a entendre la realitat.
• Creure i desenvolupar la creativitat dels més petits per ajudar-los a canviar el món que els va a vindre.
• Confiar en el joc com a possibilitat de llibertat i d’expressió.

Finalment, cal aportar que aquest llibre m'ha proporcionat moltes tècniques que sense dubte empraré no solament com a futura docent, sinó també en qualsevol àmbit de la meua vida quotidiana. Aquesta és una obra propicia per a educar en la literatura, és a dir, per a desenvolupar les habilitats i competències necessàries per a la comprensió de la comunicació literària, i és recomanable per a tot aquell que vulga innovar i trencar les barreres establertes en els currículums rígids dels col·legis i emprar, per tant, una manera més estimulant i creativa d'educar cap a la literatura i per a la literatura.