RESSENYA LIJ: JOAN, EL CENDRÓS

Joan, el Cendrós és un obra escrita en 1998 per dos joves valencians amb una curta però intensa carrera professional: Carles Alberola i Roberto García. Està publicada per Micalet Teatre, una col·lecció dirigida per Pasqual Alapont i amb Il·lustracions d’Enric Solbes.

Joan, el Cendrós és una obra inspirada en el mite popular de la Ventafocs, una heroïna de conte popular que, segons les diferents versions que es coneixen en tot el món, és maltractada per la seua madrastra i per les seues germanes, on una fada intervé en la seua ajuda i un príncep s’enamora i es casa amb ella. 

A diferència del conte popular, en l’obra de Carles Alberola i Roberto García, el protagonista és un jove estudiant. Joan ens va descobrint a mesura que anem llegint l’obra teatral, les seues circumstàncies personals, posant-nos al dia dels problemes presentats a l’institut, les dificultats amoroses amb la persona que estima, la relació amb la família o les anècdotes ocorregudes als corredors i al pati del centre educatiu. El protagonista, amagant-se darrere d’una identitat falsa, aconsegueix el seu objectiu: enamorar a Helena, la noia de la qual està enamorat.

La idea principal que el llibre presenta és la importància d’aprendre a confiar en un mateix per deixar de ser invisible als ulls dels altres, i açò ho aconsegueixen els autors del llibre baix el pseudònim de l’Indiana Jones, un ésser de ficció  que amb els seus poders màgics ajuda al protagonista a portar al ball a Helena.

Altra crítica que el llibre fa és el rebuig que pateixen certs personatges a l’obra. Aquesta discriminació, freqüent també a la vida quotidiana dels centres actuals, pot fer que molts lectors es puguen sentir identificats, i així apropar-los a la història. Juntament amb la formació d’una personalitat sòlida que permeta superar les adversitats ocorregudes, els autors del llibre fan que els personatges evolucionen i no siguen plans.

A més, a diferència de la trama argumental del conte de la Ventafocs on la fada transforma l’aparença física, en Joan el cendrós podem observar que la transformació física del personatge és un procés de maduresa interior, basat en l’augment de confiança i en la capacitat d’aconseguir l’èxit que abans creia impossible d’adquirir.

Com a futura docent, crec que es podrien fer gran quantitat de propostes didàctiques i presentar-les a l’aula. La lectura de qualsevol obra literària ha de ser una activitat amena que desperte la curiositat dels joves lectors més xicotets, i el nostre objectiu es ajudar-los i fer de guia perquè puguen ampliar la comprensió del text, i desenvolupar d’aquesta manera les seues competències: lectora, lèxica i oral. Joan el Cendrós és una obra de problemàtica juvenil, així  que no ens serà molt complicat despertar la curiositat dels joves lectors. A més, podríem proposar realitzar una obra teatral sobre Romeu i Julieta, com la que els protagonistes representen a l’obra, demanar-los que canviaren el final de la història, o tractar la problemàtica de les xarxes socials hui en dia que tant afecten la societat en la que vivim.

En quant a la meua opinió personal,  m’ha paregut un llibre prou interessant i que seria apropiat per proposar-lo en una classe de sext de primària o ja a l’institut en primer de l’E.S.O. Sabent que a aquestes edats ja estan molt familiaritzats amb Internet i les noves tecnologies, seria una forma de fer-los veure que estar d’arrere d’una pantalla a vegades pot portar-nos problemes.