RESSENYA LIJ LLIURE: La gallina que pogué regnar

La gallina que pogué regnar, és una obra escrita en 2007 per Carles Cano Peiró, autor també de llibres com T’he agafat, Caputxeta o Hi ha un pèl a la sopa!. El llibre, publicat per Micalet Teatre, està il·lustrat per Paco Giménez.

L’obra teatral comença amb la veu del guàrdia imperial que relata al públic que l’escolta, la història del príncep feliç i l’ou caigut que està a l’escut reial. Un príncep qualsevol d'un regne qualsevol busca la princesa perfecte per casar-s'hi. En l'intent per aconseguir-la idea un pla: fa veure que està molt malalt i envia un edicte a les princeses de tots els regnes. Aquella princesa que aconsegueixi curar-lo i salvar-li la vida podrà casar-se amb ell. Però l'edicte arriba a mans de la Pepeta, una gallina decidida a fer un viatge molt llarg i acudir en auxili del príncep. Durant el camí es troba una sèrie de personatges estrafolaris com el gall Quico, un drac juganer o una guineu tafanera.

Al llarg de la història es plantegen situacions divertides com la de la gallina que té com a objectiu prendre el vol però no pot alçar ni un pam de terra; la de la iaia que intercanvia una paella per dos ous caiguts, entre altres. Aquestes divertides anècdotes fan de l’obra teatral, la proposta ideal per treballar amb els alumnes a classe. Per contextualitzar l’obra, hauríem de remuntar-nos a l’època fantàstica de les rondalles i dels contes meravellosos on els prínceps encara habitaven grans castells. Els fets contats en La gallina que pogué regnar succeeixen en un temps imprecís, però ens allunyen de l'actualitat.

       El que ha fet Carles Cano amb aquesta obra, ha sigut adaptar La gallina que pogué ser princesa, també composició seua, i mostrar-nos elements propis de la tradició literària: contes amb dracs i prínceps, faules d’animals i rondalles populars on s’intenta promoure el valor de la tradició oral i de la paraula com incentiu de la creativitat. La finalitat del llibre és la d’entretindre a l’espectador que veu l’obra i la del lector que llegeix el llibre, i presentar-nos la lluita entre les obligacions que se li apareixen al príncep i els desitjos. D’altra banda també intenta inculcar valors com la bondat, l’heroisme i la intel·ligència, demostrant que són el camí adequat per aconseguir el triomf i tot allò que u es propose.

     Mitjançant aquest llibre, com a futura docent, es podrien treballar temes transversals que, a més de ser de gran importància en una societat canviant com la d’avui en dia, són primordials per a treballar des de ben menuts a l’aula. És per aquesta raó que em pareix important que els alumnes se n’adonen de la importància d’alguns detalls com el canvi de gènere (en el protagonista, el personatge aventurer no és un cavaller, sinó una gallina) i fer-los veure que abans no era tan normal que les dones foren les heroïnes a les històries. A més, curiosament es segueix diguent que quan algú ‘és un gallina’ no és molt valent, i l’obra de Carles Cano trenca els estereotips marcats.  Com a proposta didàctica, també es podria plantejar la representació teatral de l’obra a classe, realitzar tallers de lectura a la biblioteca del centre, promovent així la cooperació i el treball en grup.