Gramàtica de la fantasia de l'autor italià Gianni Rodari, és un llibre que
tracta d’explicar alguns mètodes per a ajudar tant a xiquets com a adults a
contar i crear històries. Per a açò, l’autor creu que és bàsica la creativitat
i la imaginació, però per a que aquestes dos estiguen a punt, han de
preparar-se i treballar-se com es deu. Rodari ens proposa a la seua obra
nombrosos jocs que es basen en el llenguatge per a estimular aquesta
creativitat. Però, l’autor està convençut que la creativitat així entrenada pot
ser útil per a qualsevol camp.
Abans d’explicar més
aspectes, he de recalcar que gran part d’aquest llibre tracta d’experiències de
l’autor amb els xiquets de les escoles italianes, fet que li va aportar una
gran força imaginativa i a consolidar la major aportació a la pedagogia per a
la infància.
Es important senyalar
que l’autor ofereix aquesta obra a tot aquell que crega que la imaginació ha
d’ocupar un lloc propi dins de l'educació; i a qui confie en la creativitat
dels infants. No sols està escrit per a professionals de la ensenyança, sinó
que també hi ha capítols dedicats als pares.
La obra presenta quaranta-cinc capítols
amb els que explica les tècniques per a l’art de narrar, es a dir, a través
d’aquestes tècniques s’ensenya a escriure histories perquè sempre ens podrem
trobar a un xiquet en l’escola que es pregunte com s’inventen histories. Algunes
d’aquestes tècniques són: la hipòtesi fantàstica, el xiquet com a protagonista,
personatges de diversos materials, el tractament de contes clàssics...
De tots els capítols
que conformen Gramàtica de la fantasia, destacaria
el capítol cinc ‘’binomi fantàstic’’ on es parla del que significa aquesta idea
i de la seua importància. L’autor vol dir amb aquest terme que és necessari que
entre dues paraules hi hagi una distància, que siguen entre elles estranyes, de
manera que la imaginació dels xiquets es pose en marxa per tal de buscar una
semblança entre les dues paraules i que ideen una situació (fantàstica) en que
les dues puguen conviure. En la meua opinió, aquesta és una molt bona tècnica
per a treballar en l’escola ja que ajuda a que els xiquets utilitzen i
desenvolupen la seua imaginació i creativitat al mateix temps que estan
divertint-se. Som nosaltres els que hem d’animar als xiquets a escriure i promoure
la seua creativitat, donant-los el temps necessari i els recursos per a que els
puguen sorgir infinites idees.
També destacaria
d’aquest llibre la idea que té l’autor de la creativitat, la imaginació i la
fantasia. Segons Rodari, la creativitat és sinònim de pensament divergent. Creu
que la ment creativa és aquella que treballa contínuament, que es fa preguntes
constantment, que no es deixa influenciar per els conformistes, per tant, tots
els docents han d’esforçar-se en que en l’ escola s’afavoreixi el
desenvolupament d’aquesta ment i han de fer-ho desenvolupant-ho també en si
mateixos, és a dir, ells han de ser un model per als seus alumnes, han de
tindre els hàbits de creació, d’imaginació... per a que els xiquets ho facen.
En aquesta obra no
sols apareixen els mètodes per a estimular la creativitat, sinó que també
compta amb una part en la qual Rodari fa una crítica del sistema educatiu i
planteja diverses propostes de canvi. Aquestes van dirigides a l’escola, però
també als pares i, en general, a la societat ja que per a ell són importants
tots els ambientes en el que es desenvolupa el xiquet. Per exemple, al capítol
trenta-quatre ‘’històries <<tabú>>’’, critica que als xiquets no es
deixa llibertat per a expressar el que pensen o senten sobre temes
<<tabú>> i pensa que s’ha de fer amb humor de tal manera que els
xiquets no relacionen aquest tema amb alguna cosa negativa, sinó tot el
contrari.
En conclusió, em
pareix una obra realment interessant per a l’ensenyança de la literatura
infantil i un instrument per a l’educació lingüística ja que amb totes aquestes
tècniques es generen idees amb les que construir històries creatives, interessants.
A més, és necessari recalcar que encara que no és un obra de recent publicació
resulta una valuosa aportació a l’educació i, des del meu punt de vista, els
docents hem de fomentar a tots els menuts que l'interessant és el procés
creatiu, més que la redacció del conte en si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada