RESSENYA DE LECTURA TÉCNICA: LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA.

LLEGIR PER A CRÉIXER. GUIA PRÀCTICA PER A FER FILLS LECTORS.

   Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors és una obra de Joan Carles Girbés. Està dirigida especialment als pares i mares, és una obra molt útil no sols per a mestres o pares, sinó per a tot aquell que no tinga l’hàbit lector o no sàpiga com transmetre allò que a ell no el van transmetre abans. En la meua opinió, aquest breu llibre esta ple de bons consells i explicacions teòriques en un llenguatge estàndard que tothom pot entendre. Més concretament, el llibre parla de la importància de la lectura, els seus beneficis, què hem de fer i com fer que els xiquets i les xiquetes llisquen, els llocs on podem trobar llibres, com cercar l’adequat segons l’edat del destinatari, etc.

   Sabem que llegir és profitós, a més de fer passar una bona estona, té algunes beneficis, així com, millora el domini del llenguatge, amplia els nostres coneixements, incideix de forma positiva en el rendiment acadèmic i en el seu desenvolupament personal, i fomenta la creativitat i la imaginació.

   Encara que el llibre quasi en la seua totalitat esta dedicat als pares, moltes de les idees o consells que dona es poden enfocar des de un punt de vista didàctic o pedagògic per formar lectors. Per exemple: Llegir amb els fills tots o quasi tots el dies, visitar llibreries, biblioteques, anar a la fira del llibre, anar al teatre... amb açò es pot crear un bon hàbit lector.

   Aquest fragment, esta molt relacionat amb el segon principi perquè els xiquets mostren odi a la literatura segons el decàleg, que en la meua opinió és el més important, la obligació i la imposició, que sumades amb els deures associats a les lectures acaben per quitar la màgia de l’experiència de llegir. Cal donar un marge d’autonomia per a triar i llegir i no ofegar-los amb moltes preguntes.

   Els pares i mares han de trobar temps per a llegir, contar contes, parlar de llibres i valorar el fet de llegir, ja que com hem dit abans, s’ha de llegir per decisió pròpia, nosaltres som els que hem de convidar, suggerir, proposar... i no imposar, obligar i molt menys, castigar.

   D’altra banda, han de donar exemple els propis pares amb el plaer de llegir, regalar contes com qualsevol altre objecte. És necessari fer del llibre un objecte quotidià, com un element més, fer de la lectura un costum saludable i per allò es necessita constància, convicció, esforç... per part dels pares i mestres.

   També, quan van creixent, van adquirint altres interessos, aficions... i probablement van abandonant l’hàbit lector, però no per això hem de perdre l’esperança. Com a solució, podem trobar títols o temes que els motiven.

   Així doncs, encara que lligen còmics, llibres mes visuals, amb molt més dibuixos i fotografies, és a dir, que no son estrictament lectura, en canvi, aquest va alimentant també aqueix procés de mantindré el contacte amb els llibres i veure-ho com una font de plaer i d’aprendre.

   La lectura aporta en l’edat escolar: vocabulari, agilitat mental, major capacitat d’atenció, concentració, memorització... I en el dia a dia, aporta: major autonomia, capacitat de critica, expressivitat, cultura, imaginació, curiositat i seguretat.

   Com a mestres, hem d’ajustar el lèxic i les lectures a l’edat i interessos de cadascú, és a dir, hem d’adequar-ho. També, a l’aula, podem fer dinàmiques, com per exemple:

- Inventar un final alternatiu al llibre. Ja que la escriptura i la lectura són complementàries.

 -   - Dibuixar els personatges del conte, treballant d’aquesta manera la imaginació i creativitat.
- Treballar amb tot el centre sobre un conte, fent jocs, tasques en conjunt, activitats divertides, teatre...

o   -  Activitats per abans i després de la lectura...

   Abans de concloure, pense que el llibre esta molt bé i és recomanable sobre tot per a aquell pares que no les agrada llegir o inclús per a aquells que estén massa obsessionats amb que el seu fill llisca. Un punt a favor que m’ha cridat l’atenció ha sigut la recomanació de pagines web o de pautes per ampliar coneixements sobre la LIJ.

   En conclusió, en relació amb el que diu el llibre, pense que, el canvi ha de produir-se en un mateix. És a dir, si la persona que ha de transmetre una idea determinada no la comparteix, de segur que no ho farà bé. Si els mestres no s’estimen els llibres ni la lectura difícilment els seus alumnes ho faran per això, així doncs, el nostre paper i la nostra influencia es molt important. Així doncs, en la meua opinió, i com també diu el llibre, compartir una afició es una forma molt bona de acostar-se més als fills o als alumnes i llegir pot ser una més. Per això, una solució prou valida per a substituir els deures i els resums que els alumnes de qualsevol nivell estem acostumats a fer són les tertúlies. Una experiència molt més enriquidora en la qual treballem per la millora de l’expressió oral, escoltar, la perduda de vergonya, el contrast d’idees, extracció de conclusions, reflexió, etc.

POEMANIA. GUIA PRÀCTICA PER A FER LECTORS I LECTORES DE POESIA.

   D’altra banda, Poemania, un llibre de Ana Ballester Marco, és una lectura que destaca la importància de la oralitat i la tradició oral, la qual és una cosa que s’està perdent o que oblidem. En el meu cas, per exemple, no recorde llegir molta poesia a l’escola. Pense que sols tractar-se i treballar-se més en secundaria. És veritat que és un repte, perquè requereix més competències, sensibilitat... que altres tipus de lectura. Però, convé que es treballe en la Educació Primària. Cal que interioritzem que és un gènere com els altres amb les seues peculiaritats però amb el qual també es poden treballar moltes competències lingüístiques. Un clar exemple del que es pot fer mitjançant la poesia són la quantitat d’activitats creatives que s’exposen al llibre.

   Els textos poètics requereixen un tractament especial, diferent, de les altres tipologies textuals. Per tant, necessitarem una bona dosis de imaginació, llibertat i sensibilitat per poder transitar pel meravellós món de les paraules poètiques.

   Respecte a les propostes, podem dir que estan ben explicades, son breus, segueixen una mateixa estructura clara: objectius, nivell educatiu i descripció. En definitiva, es tracta d’un bon manual per a un mestre encara que caldria concretar més el nivell educatiu de algunes activitats i revisar el nivell educatiu d’altres, la majoria per a primària, però les activitats son flexibles i les poden adaptar, inclús per a l’aplicació a casa.

   També parla de la necessitat de contar amb un entorn adequat i la importància del mestre, per que moltes vegades els pares no tenen coneixements o no es preocupen massa per l’ensenyament del xiquet. Una altra qüestió és la distribució del llibre, que en la meua opinió, és correcta per que li dona més pes a llegir i escriure que a memoritzar i a la part de dramatització que potser és una bona forma de acercar als xiquets al món de la poesia.

   I, per últim, pel que fa a la part d’escriure i recrear poemes, els ajuda a descobrir que el acte d’escriure es por converteix en un plaer, en una activitat divertida que consisteix en jugar con la musica i el ritme de les paraules. I a més, es un moment perfecte per a compartir emocions i sentiment. Aquest ofereix un moment de sentir-se lliure podent expressar i comunicar la riquesa del mon interior de cadascú.

Carla Cambralla.