RESSENYA LIJ: L’ull de la mòmia

Jesús Cortés (Torrent, 1962) és un dels escriptors de narrativa juvenil més destacats del panorama literari actual en la nostra llengua. Escriu històries d’aventura i misteri, però les desmitifica amb el seu sentit de l’humor. Amb L’ull de la mòmia va guanyar el Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil 1999, concedit a la ciutat d’Alzira.

La narració tracta de tres joves que, junt al Professor Esteve, s’envolten en una sèrie de situacions misterioses i enigmàtiques, des de una visita a un museu on s’activa una antiga maledicció fins a la persecució d’un dels traficants d’antiguitats egípcies més perillosos del món, entre moltes altres. Tots junts, mitjançant l’astúcia i la col·laboració, superen els seus temors i compleixen el seu objectiu.

En aquesta novel·la breu es tracten diversos temes que poden ser d’un gran interès per als xiquets i les xiquetes que es troben dins de l’etapa de la adolescència. Un d’ells és el valor de l’amistat i del treball en equip per tal de superar les situacions difícils ja que durant tota la història tots romanen units per tal de superar les complicacions i els problemes que els van sorgint. L’amistat per als joves és una cosa molt important, per tant, aquesta narració pot resultar-los molt interessant i aportar-los valors per al seu dia a dia.

A més, com a futura docent, em pareix molt interessant un altre tema que apareix en el llibre i que és imprescindible tractar a l’aula. Aquest qüestió no és altra que la igualtat de sexes i l’heroisme col·lectiu. Al relat els herois no són sols els protagonistes masculins sinó que es tracta d’un heroisme col·lectiu, on Diana, una de les protagonistes, juga un paper important alhora de superar els diferents contratemps. Des del meu punt de vista, és molt important que a l’aula es tracten aquests temes per a aconseguir que les relacions entre els més joves siguen de equitat, on tots són iguals i tenen les mateixes oportunitats per a desenvolupar-se.

D’altra banda, amb aquesta novel·la es poden treballar multituds d’activitats amb el principal objectiu d’aconseguir motivar als xiquets i xiquetes i guanyar lectors que senten el vertader plaer per la lectura. L’ull de la mòmia està dirigit a xiquets i xiquetes a partir de 12 anys i, des de la meua opinió, presenta algunes dificultats en quant a lèxic o referències geogràfiques i històriques que apareixen al relat i que poden ser desconegudes per a ells. Per tant, caldria fer aclariments a l’aula o llegir utilitzant Atles, llibres d’història, pàgines web...  fomentant així la interactuació entre alumnes, aprendre a triar la informació rellevant, entre altres.

Com a conclusió, considere que l’obra pot ser molt interessant per als lectors i lectores que es troben en l’etapa de l’adolescència perquè, a més de tractar diversos temes de gran interès per als joves, és una història basada en el suspens, la intriga i el misteri que fa que es senten atrapats i no puguen parar de llegir les diferents aventures dels protagonistes.

RESSENYA DE LECTURA TÈCNICA

Gramàtica de la fantasia de l'autor italià Gianni Rodari, és un llibre que tracta d’explicar alguns mètodes per a ajudar tant a xiquets com a adults a contar i crear històries. Per a açò, l’autor creu que és bàsica la creativitat i la imaginació, però per a que aquestes dos estiguen a punt, han de preparar-se i treballar-se com es deu. Rodari ens proposa a la seua obra nombrosos jocs que es basen en el llenguatge per a estimular aquesta creativitat. Però, l’autor està convençut que la creativitat així entrenada pot ser útil per a qualsevol camp.

Abans d’explicar més aspectes, he de recalcar que gran part d’aquest llibre tracta d’experiències de l’autor amb els xiquets de les escoles italianes, fet que li va aportar una gran força imaginativa i a consolidar la major aportació a la pedagogia per a la infància.

Es important senyalar que l’autor ofereix aquesta obra a tot aquell que crega que la imaginació ha d’ocupar un lloc propi dins de l'educació; i a qui confie en la creativitat dels infants. No sols està escrit per a professionals de la ensenyança, sinó que també hi ha capítols dedicats als pares.

La obra presenta quaranta-cinc capítols amb els que explica les tècniques per a l’art de narrar, es a dir, a través d’aquestes tècniques s’ensenya a escriure histories perquè sempre ens podrem trobar a un xiquet en l’escola que es pregunte com s’inventen histories. Algunes d’aquestes tècniques són: la hipòtesi fantàstica, el xiquet com a protagonista, personatges de diversos materials, el tractament de contes clàssics...

De tots els capítols que conformen Gramàtica de la fantasia, destacaria el capítol cinc ‘’binomi fantàstic’’ on es parla del que significa aquesta idea i de la seua importància. L’autor vol dir amb aquest terme que és necessari que entre dues paraules hi hagi una distància, que siguen entre elles estranyes, de manera que la imaginació dels xiquets es pose en marxa per tal de buscar una semblança entre les dues paraules i que ideen una situació (fantàstica) en que les dues puguen conviure. En la meua opinió, aquesta és una molt bona tècnica per a treballar en l’escola ja que ajuda a que els xiquets utilitzen i desenvolupen la seua imaginació i creativitat al mateix temps que estan divertint-se. Som nosaltres els que hem d’animar als xiquets a escriure i promoure la seua creativitat, donant-los el temps necessari i els recursos per a que els puguen sorgir infinites idees.

També destacaria d’aquest llibre la idea que té l’autor de la creativitat, la imaginació i la fantasia. Segons Rodari, la creativitat és sinònim de pensament divergent. Creu que la ment creativa és aquella que treballa contínuament, que es fa preguntes constantment, que no es deixa influenciar per els conformistes, per tant, tots els docents han d’esforçar-se en que en l’ escola s’afavoreixi el desenvolupament d’aquesta ment i han de fer-ho desenvolupant-ho també en si mateixos, és a dir, ells han de ser un model per als seus alumnes, han de tindre els hàbits de creació, d’imaginació... per a que els xiquets ho facen.

En aquesta obra no sols apareixen els mètodes per a estimular la creativitat, sinó que també compta amb una part en la qual Rodari fa una crítica del sistema educatiu i planteja diverses propostes de canvi. Aquestes van dirigides a l’escola, però també als pares i, en general, a la societat ja que per a ell són importants tots els ambientes en el que es desenvolupa el xiquet. Per exemple, al capítol trenta-quatre ‘’històries <<tabú>>’’, critica que als xiquets no es deixa llibertat per a expressar el que pensen o senten sobre temes <<tabú>> i pensa que s’ha de fer amb humor de tal manera que els xiquets no relacionen aquest tema amb alguna cosa negativa, sinó tot el contrari.

En conclusió, em pareix una obra realment interessant per a l’ensenyança de la literatura infantil i un instrument per a l’educació lingüística ja que amb totes aquestes tècniques es generen idees amb les que construir històries creatives, interessants. A més, és necessari recalcar que encara que no és un obra de recent publicació resulta una valuosa aportació a l’educació i, des del meu punt de vista, els docents hem de fomentar a tots els menuts que l'interessant és el procés creatiu, més que la redacció del conte en si mateix.

RESSENYA DE LECTURA TÉCNICA: LLEGIR PER A CRÉIXER I POEMANIA.

LLEGIR PER A CRÉIXER. GUIA PRÀCTICA PER A FER FILLS LECTORS.

   Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors és una obra de Joan Carles Girbés. Està dirigida especialment als pares i mares, és una obra molt útil no sols per a mestres o pares, sinó per a tot aquell que no tinga l’hàbit lector o no sàpiga com transmetre allò que a ell no el van transmetre abans. En la meua opinió, aquest breu llibre esta ple de bons consells i explicacions teòriques en un llenguatge estàndard que tothom pot entendre. Més concretament, el llibre parla de la importància de la lectura, els seus beneficis, què hem de fer i com fer que els xiquets i les xiquetes llisquen, els llocs on podem trobar llibres, com cercar l’adequat segons l’edat del destinatari, etc.

   Sabem que llegir és profitós, a més de fer passar una bona estona, té algunes beneficis, així com, millora el domini del llenguatge, amplia els nostres coneixements, incideix de forma positiva en el rendiment acadèmic i en el seu desenvolupament personal, i fomenta la creativitat i la imaginació.

   Encara que el llibre quasi en la seua totalitat esta dedicat als pares, moltes de les idees o consells que dona es poden enfocar des de un punt de vista didàctic o pedagògic per formar lectors. Per exemple: Llegir amb els fills tots o quasi tots el dies, visitar llibreries, biblioteques, anar a la fira del llibre, anar al teatre... amb açò es pot crear un bon hàbit lector.

   Aquest fragment, esta molt relacionat amb el segon principi perquè els xiquets mostren odi a la literatura segons el decàleg, que en la meua opinió és el més important, la obligació i la imposició, que sumades amb els deures associats a les lectures acaben per quitar la màgia de l’experiència de llegir. Cal donar un marge d’autonomia per a triar i llegir i no ofegar-los amb moltes preguntes.

   Els pares i mares han de trobar temps per a llegir, contar contes, parlar de llibres i valorar el fet de llegir, ja que com hem dit abans, s’ha de llegir per decisió pròpia, nosaltres som els que hem de convidar, suggerir, proposar... i no imposar, obligar i molt menys, castigar.

   D’altra banda, han de donar exemple els propis pares amb el plaer de llegir, regalar contes com qualsevol altre objecte. És necessari fer del llibre un objecte quotidià, com un element més, fer de la lectura un costum saludable i per allò es necessita constància, convicció, esforç... per part dels pares i mestres.

   També, quan van creixent, van adquirint altres interessos, aficions... i probablement van abandonant l’hàbit lector, però no per això hem de perdre l’esperança. Com a solució, podem trobar títols o temes que els motiven.

   Així doncs, encara que lligen còmics, llibres mes visuals, amb molt més dibuixos i fotografies, és a dir, que no son estrictament lectura, en canvi, aquest va alimentant també aqueix procés de mantindré el contacte amb els llibres i veure-ho com una font de plaer i d’aprendre.

   La lectura aporta en l’edat escolar: vocabulari, agilitat mental, major capacitat d’atenció, concentració, memorització... I en el dia a dia, aporta: major autonomia, capacitat de critica, expressivitat, cultura, imaginació, curiositat i seguretat.

   Com a mestres, hem d’ajustar el lèxic i les lectures a l’edat i interessos de cadascú, és a dir, hem d’adequar-ho. També, a l’aula, podem fer dinàmiques, com per exemple:

- Inventar un final alternatiu al llibre. Ja que la escriptura i la lectura són complementàries.

 -   - Dibuixar els personatges del conte, treballant d’aquesta manera la imaginació i creativitat.
- Treballar amb tot el centre sobre un conte, fent jocs, tasques en conjunt, activitats divertides, teatre...

o   -  Activitats per abans i després de la lectura...

   Abans de concloure, pense que el llibre esta molt bé i és recomanable sobre tot per a aquell pares que no les agrada llegir o inclús per a aquells que estén massa obsessionats amb que el seu fill llisca. Un punt a favor que m’ha cridat l’atenció ha sigut la recomanació de pagines web o de pautes per ampliar coneixements sobre la LIJ.

   En conclusió, en relació amb el que diu el llibre, pense que, el canvi ha de produir-se en un mateix. És a dir, si la persona que ha de transmetre una idea determinada no la comparteix, de segur que no ho farà bé. Si els mestres no s’estimen els llibres ni la lectura difícilment els seus alumnes ho faran per això, així doncs, el nostre paper i la nostra influencia es molt important. Així doncs, en la meua opinió, i com també diu el llibre, compartir una afició es una forma molt bona de acostar-se més als fills o als alumnes i llegir pot ser una més. Per això, una solució prou valida per a substituir els deures i els resums que els alumnes de qualsevol nivell estem acostumats a fer són les tertúlies. Una experiència molt més enriquidora en la qual treballem per la millora de l’expressió oral, escoltar, la perduda de vergonya, el contrast d’idees, extracció de conclusions, reflexió, etc.

POEMANIA. GUIA PRÀCTICA PER A FER LECTORS I LECTORES DE POESIA.

   D’altra banda, Poemania, un llibre de Ana Ballester Marco, és una lectura que destaca la importància de la oralitat i la tradició oral, la qual és una cosa que s’està perdent o que oblidem. En el meu cas, per exemple, no recorde llegir molta poesia a l’escola. Pense que sols tractar-se i treballar-se més en secundaria. És veritat que és un repte, perquè requereix més competències, sensibilitat... que altres tipus de lectura. Però, convé que es treballe en la Educació Primària. Cal que interioritzem que és un gènere com els altres amb les seues peculiaritats però amb el qual també es poden treballar moltes competències lingüístiques. Un clar exemple del que es pot fer mitjançant la poesia són la quantitat d’activitats creatives que s’exposen al llibre.

   Els textos poètics requereixen un tractament especial, diferent, de les altres tipologies textuals. Per tant, necessitarem una bona dosis de imaginació, llibertat i sensibilitat per poder transitar pel meravellós món de les paraules poètiques.

   Respecte a les propostes, podem dir que estan ben explicades, son breus, segueixen una mateixa estructura clara: objectius, nivell educatiu i descripció. En definitiva, es tracta d’un bon manual per a un mestre encara que caldria concretar més el nivell educatiu de algunes activitats i revisar el nivell educatiu d’altres, la majoria per a primària, però les activitats son flexibles i les poden adaptar, inclús per a l’aplicació a casa.

   També parla de la necessitat de contar amb un entorn adequat i la importància del mestre, per que moltes vegades els pares no tenen coneixements o no es preocupen massa per l’ensenyament del xiquet. Una altra qüestió és la distribució del llibre, que en la meua opinió, és correcta per que li dona més pes a llegir i escriure que a memoritzar i a la part de dramatització que potser és una bona forma de acercar als xiquets al món de la poesia.

   I, per últim, pel que fa a la part d’escriure i recrear poemes, els ajuda a descobrir que el acte d’escriure es por converteix en un plaer, en una activitat divertida que consisteix en jugar con la musica i el ritme de les paraules. I a més, es un moment perfecte per a compartir emocions i sentiment. Aquest ofereix un moment de sentir-se lliure podent expressar i comunicar la riquesa del mon interior de cadascú.

Carla Cambralla.

RESSENYA DE LECTURA TÈCNICA: Poemania i Llegir per a créixer

POEMANIA

Poemania. Guia pràctica per fer lectors i lectores de poesia d’Anna Ballester té l’objectiu d’aproximar els llibres i la lectura de textos poètics tant a l’àmbit educatiu com familiar. Aquesta guia està dirigida especialment a pares i mares, però també a docents, bibliotecaris... i a tots aquells que estiguen interessats en el foment de la lectura poètica.

A través d’aquesta guia podem accedir a un gran ventall d’activitats que ens proporcionen les estratègies necessàries per a endinsar als xiquets i xiquetes en el món de la poesia. Aquestes activitats es divideixen en quatre grups:  activitats per a llegir poemes, per a memoritzar, per a escriure i recrear, i activitats per a dramatitzar. A més, cal destacar que totes les activitats estan exemplificades i hi ha variants per a treballar-les a l’aula amb un nombre major de xiquets i per a realitzar-les a casa de manera més reduïda. També apareixen les edats a les que estarien destinades les tasques, cosa que pot ser d’una gran ajuda per a les famílies i aquelles persones que no treballen en l’àmbit educatiu i que poden tenir dificultats per a seleccionar les activitats. 

Des del meu punt de vista, els blocs d’activitats que poden resultar més productius als xiquets son els d’escriure, recrear i dramatitzar poemes ja que d’aquesta manera ells senten que formen part del que estan fent, es senten els protagonistes i açò fa que puguen gaudir de la poesia. I, encara que les activitats són entretingudes, pense que aquelles que estan centrades en memoritzar poden resultar-los menys atraients per a ells pel fet que es centren en aprendre els versos per dir-los be i no en allò realment important que és sentir plaer per llegir i endinsar-se en els textos poètics.

D’altra banda, Anna Ballester a través d’aquesta guia ens proporciona unes claus màgiques per a treballar la poesia:

• L’oralitat. Es fonamental que els xiquets i xiquetes, en primer lloc, escolten allò que van a llegir i pregunten el que no entenen i, després d’escoltar al model, ja estan preparats per a practicar la lectura. Per aquest fet és tant important que, tant docents com pares i mares, lliguen els versos de manera correcta i amb l’entonació que cal.
• El factor humà. Tots aquells que estan en contacte amb els més menuts han de tenir la il·lusió de transmetre bona literatura i el gust per la poesia per a que ells puguen tenir els mateixos costums.
• L’ambient favorable. Hi ha que deixar-los lliures perquè puguen mostrar la seua creativitat sense imposar el que han de fer i no admetre altres propostes. També s’ha de propiciar un ambient de cooperació, ajuda... per aconseguir que tots es senten còmodes. 

Com a conclusió, he d’afegir que Poemania. Guia pràctica per fer lectors i lectores de poesia per la seua amenització de la redacció, el llenguatge senzill i clar, i la estructura lleugera fan d’aquesta una obre amena, didàctica, entenedora que busca apropar als més menuts al món poètic a través de una sèrie de recursos lúdics i divertits. Tant a l’escola com a casa s’ha de fomentar la lectura, creació... de poesia perquè es un gènere que ajuda a expressar emocions, sentiments, entre molts altres. Pares, mares, docents, i totes aquelles persones que treballen i estan en contacte amb els xiquets i xiquetes no han d’oblidar que la poesia ens possibilita crear art i estimula la nostra imaginació.

LLEGIR PER A CRÉIXER

Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors és una obra de Joan Carles Girbés i està dirigida especialment als pares i mares. La intenció d’aquest llibre és fer lector a un altre, és a dir, contagiar el gust per la lectura, fer que els xiquets i xiquetes convertisquen la lectura en un hàbit voluntari, plaent.

L’àmbit familiar és clau en la tasca de fomentar la lectura, per tant, si pares i mares son conscients dels avantatges que té llegir i estimulen i donen exemple als seus xiquets, tenen molt guanyant. Hem de tenir en compte que l’hàbit de la lectura no es pot improvisar, sinó que és una cosa que sols aconseguirem amb constància, treball i esforç, i es ací on tenen un paper important els pares i mares pel fet que no sols treballant a l’escola és suficient per aconseguir fer lectors als xiquets. Tots els adults hem de esforçar-nos en transmetre al més menuts que no sols hem de llegir per a aprendre, també (i més important) cal llegir per a divertir-nos, passar-ho bé i distraure’ns. Hem de fer-los saber que, a més de ser un costum gratificant, és una ferramenta fonamental per a créixer i madurar com a persones perquè llegir ens fa ser més autònoms i lliures.

D’altra banda, crec que son molt interessants els consells que dona l’autor a través d’aquesta guia per a les famílies. Entre els consells sobre allò que no hem de fer si no volem que odien els llibres destacaria: la importància de no obligar-los a llegir o associar les lectures amb el càstig ja que açò pot tindre un efecte contraproduent. Moltes vegades els pares i mares no son conscients que son coses molt diferents fomentar la lectura amb els seus fills i imposar-los o obligar-los a llegir. Sempre s’ha de tenir en compte que quan un xiquet no té ganes o no mostra interès lo millor es deixar-lo i intentar-ho en un altre moment.

Les famílies han de promoure els hàbits lectors i existeixen moltes maneres de fer-ho com, per exemple, regalant llibres, parlant a casa d’aquells llibres que han llegit o que els agraden, ajudant-los a escollir els títols més apropiats per a la seua edat, etc., de manera que els xiquets i xiquetes senten que els seus pares s’impliquen en la lectura i també formen part d’aquest món. També cal, per a aconseguir açò, convertir la nostra casa en un espai amb llibres i contes al seu abast per tal que, sempre que vuiguen, puguen llegir allò que els agrada.

En conclusió, és una guia que pot ser de gran ajuda per als pares i per a poder fer dels seus menuts uns grans lectors i aprofitar tots els avantatges que comporta. Hem de tenir clar que és molt important escollir bones lectures, lectures que ens faciliten el desenvolupament de la creativitat, eduquen la sensibilitat, desperten interessos nous i ens proporcionen nous sabers.

ACTIVITATS D'AULA

Les activitats d’aquest Pla Lector estan adreçades als xiquets i xiquetes del primer cicle de Primària i el objectiu fonamental es fomentar la lectura en aquests.

Activitat 1

Material: Portada del llibre El gran llibre de les emocions de Esteve Pujol i Rafael Bisquerra

Objectius:

•      Incrementar el seus coneixements relatius al tema del text
•      Fomentar la lectura

Desenvolupament de la activitat

A l’aula, abans de la lectura, el mestre presentarà la portada del llibre El gran llibre de les emocions i els alumnes hauran de pensar, en primer lloc, quina creuen que serà la temàtica del llibre i, en segon lloc, fer una llista de possibles paraules que podrien eixir a la lectura. Una vegada finalitzades aquestes dos, es posarà en comú el que pensen amb la resta de companys i, de manera grupal, llegiran el conte.

Activitat 2

Material: el llibre de Pere i el llop de Carmen Marcos, fulls amb les preguntes

Objectius:

•      Fomentar la lectura
•       Reflexionar sobre els valors com la sinceritat

Desenvolupament de la activitat:

A l’aula es llegirà el conte Pere i el llop. Una vegada finalitzada la lectura, els xiquets hauran de respondre a una sèrie de preguntes com podrien ser:

-       - Què has aprés amb aquest conte?

-       - A partir d’ara que creus que has de fer? I que no has de fer?

Una vegada han redactat aquestes preguntes i les han posades en comú, els nens hauran d’agrupar-se en grups de 4-5 i inventar una historia en la que es parle de la importància de ser sincer i dir sempre la veritat. Després, representaran el conte als seus companys.

Activitat 3

Material: el llibre El monstre de colors de Anna Llenas, fotocòpies i retoladors de colors

Objectius:

•       Fomentar la lectura
•       Identificar les 6 emocions bàsiques
•       Empatitzar amb les emocions dels altres

Desenvolupament de la activitat:

El docent explicarà el conte El monstre de colors i, tots junts, identificaran cada emoció amb un color. Després, agafaran les fotocòpies del monstre en diferents situacions/emocions i es demanarà als nens que identifiquen com se sent el monstre i el pinten del color que creuen que es sent.

Activitat 4

Material: el llibre Tot es culpa teva de Begoña Ibarrola, papers amb vinyetes

Objectius:

•       Fomentar la lectura
•       Aprendre a treballar en grup
•       Utilitzar els contes com a medi de creativitat per a crear noves histories

Desenvolupament de la activitat:

Abans de llegir-los el conte la mestra, els nens hauran d’agrupar-se i ordenar les vinyetes en el ordre que ells creguin que ocorre la historia. Després, es llegirà a l’aula el conte i una vegada acabat, hauran de comprovar si ho havien ordenat correctament. A més, amb els mateixos grups, els nens hauran de canviar-li el final a la historia dels dos germans esquirols.

Activitat 5

Material: el llibre La Berta i les ulleres de visió empàtica de Júlia Prunés Massaguer, ulleres de cartó

Objectius:

•       Fomentar la lectura
•       Aprendre a empatitzar amb la resta
•       Afavorir la cohesió del grup

Desenvolupament de la activitat:

El docent llegirà als nens el conte i una vegada finalitze passarà unes ulleres de cartó que aniran posant-se cada u i dient en veu alta a la resta de companys com els veu personalment, tenint en compte que aquestes ulleres son com les de Berta i aquell qui se les posi veurà amb empatia. Quan tots hagen dit el que pensen, hauran de respondre a una sèrie de preguntes:

-       - Què es allò que més t’agradat d’aquest llibre?

-       - Creus que es important tindre unes ulleres com aquestes? Per què?

-       - Explica la importància que té l’empatia per a tu

Activitat 6

Material: el llibre Perdut i Trobat de Oliver Jeffers, cartolines amb diferents adjectius

Objectius:

•       Fomentar la lectura
•       Aprendre a expressar els sentiments
•       Reflexionar sobre el valor de l’amistat

Desenvolupament de la activitat:

A l’aula es llegirà el conte Perdut i trobat en veu alta. El docent durant la lectura anirà fent pauses per tal de preguntar als nens coses que han passat als fragments llegits i així aconseguir una major comprensió.

Una vegada han finalitzat el conte, el docent posarà a la pissarra la pregunta “Com creus que han de ser els amics? I com no han de ser?” i repartir per a cadascú una cartolina amb un adjectiu. Aleshores, els nens aniran eixint un per un i col·locaran el adjectiu que els ha tocat en la pregunta que creguen. Finalment, reflexionaran en conjunt de la importància que té l’amistat.

Avaluació de les activitats:

Una vegada finalitzades les activitats a l’aula, el docent repartirà una series de preguntes als xiquets i xiquetes per tal de que ells mateixa puguen avaluar el que han realitzat i el que els ha paregut la tasca. Algunes preguntes podrien ser:

-       - T’agradat aquesta manera de treballar?

-       - Haveu participat tots els integrants del grup?

-       - En algun moment de l’activitat t’has avorrit?

-       - Quina nota posaries a la teua participació del 1 al 5?

-       - Què canviaries per tal de millorar l’activitat?

Després, aquestes preguntes serien analitzades per el professor per tal de canviar o millorar les tasques realitzades. També es tindrà en compte les anotacions que el docent haja anat prenent de la participació, la comprensió lectora i els avanços de l’alumnat quant a hàbits lectors.