LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

S’entén per literatura infantil la literatura dirigida al lector infantil, més el conjunt de textos literaris que la societat ha considerat aptes per al més petits al igual que tot el textos adaptats per al lectors més joves com propis, però que en el seu origen es van escriure pensant en lectors adults, com per exemple El llibre de la selva, entre altres. Així, podríem definir la literatura infantil (i juvenil) com aquella que també llegeixen xiquets (i joves).

Cal remarcar que a la literatura infantil es necessari establir uns límits a aquesta concepció amplia que venen marcats pel component literari: no tota publicació per a xiquets és literatura. Un aspecte molt discutit és la relació entre la literatura infantil i la pedagogia ja que aquesta es mou en un difícil equilibri entre el literari, que ha de ser el substancial, i la necessària adequació al lector/a, però, sobre tot, ha de ser literatura.

Segons Mendoza (2008), la funció de les obres de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) en la formació de la competència literària, cal destacar que aquestes obres són les primeres manifestacions (orals o escrites) estètiques i de creació a través del llenguatge des de les que l’individu accedeix a la cultura del seu grup i que són les mediadores del primer encontre del lector amb el sistema semiòtic de literatura. Conseqüentment, per la doble raó de que es tracta d’obres dotades d’una caracterització semiòtica i per l’aviat accés que es te a elles, pot dir-se que són obres iniciatives al món de la cultura literària i a altres tipus de valors culturals.

Tota obra literària preveu un lector implícit, és a dir, un tipus de lector que se suposa un destinatari capacitat per a construir el significat i per a reconèixer les peculiaritats dels usos lingüístics i artístics des de la perspectiva estètica. Les obres de la LIJ preveuen també el seu particular lector implícit, segons els interessos lectors i el grau de desenvolupament de les capacitats receptives de xiquets i joves (aspecte que, en ocasions, ha sigut utilitzat para definir-les i diferenciar-les d’un altre tipus de produccions).

Cal destacar que la competència literària es forma a través de múltiples activitats de lectura i que, a la vegada, les funcions que la competència literària exerceix sempre potencia el desenvolupament del procés de recepció (oral o escrita) de cada obra o text; en este procés formador les obres de la LIJ exerceixen funcions formatives essencials.

Els organismes oficials han pres consciència de la importància de la LIJ en la formació de la personalitat, com fomentadora de la creativitat i transmissora de valors; escriptors, il·lustradors i editors s’han donat conter del nombre potencial de lectors dins d’aquest segment de població i de la exigència dels mateixos i, conscients de que el públic jove que no ha sigut captat a edats primerenques difícilment ho seran després, tenen especial interès en el seu coneixement per a elaborar una producció que s’adeqüi al mateix.