S’entén
per literatura infantil la literatura dirigida al lector infantil, més el
conjunt de textos literaris que la societat ha considerat aptes per al més
petits al igual que tot el textos adaptats per al lectors més joves com propis,
però que en el seu origen es van escriure pensant en lectors adults, com per
exemple El llibre de la selva, entre
altres. Així, podríem definir la literatura infantil (i juvenil) com aquella
que també llegeixen xiquets (i joves).
Cal
remarcar que a la literatura infantil es necessari establir uns límits a
aquesta concepció amplia que venen marcats pel component literari: no tota
publicació per a xiquets és literatura. Un aspecte molt discutit és la relació
entre la literatura infantil i la pedagogia ja que aquesta es mou en un difícil
equilibri entre el literari, que ha de ser el substancial, i la necessària
adequació al lector/a, però, sobre tot, ha de ser literatura.
Segons
Mendoza (2008), la funció de les obres de la Literatura Infantil i Juvenil
(LIJ) en la formació de la competència literària, cal destacar que aquestes
obres són les primeres manifestacions (orals o escrites) estètiques i de
creació a través del llenguatge des de les que l’individu accedeix a la cultura
del seu grup i que són les mediadores del primer encontre del lector amb el
sistema semiòtic de literatura. Conseqüentment, per la doble raó de que es
tracta d’obres dotades d’una caracterització semiòtica i per l’aviat accés que
es te a elles, pot dir-se que són obres iniciatives al món de la cultura
literària i a altres tipus de valors culturals.
Tota
obra literària preveu un lector implícit, és a dir, un tipus de lector que se
suposa un destinatari capacitat per a construir el significat i per a
reconèixer les peculiaritats dels usos lingüístics i artístics des de la
perspectiva estètica. Les obres de la LIJ preveuen també el seu particular
lector implícit, segons els interessos lectors i el grau de desenvolupament de
les capacitats receptives de xiquets i joves (aspecte que, en ocasions, ha
sigut utilitzat para definir-les i diferenciar-les d’un altre tipus de
produccions).
Cal
destacar que la competència literària es forma a través de múltiples activitats
de lectura i que, a la vegada, les funcions que la competència literària
exerceix sempre potencia el desenvolupament del procés de recepció (oral o
escrita) de cada obra o text; en este procés formador les obres de la LIJ
exerceixen funcions formatives essencials.
Els
organismes oficials han pres consciència de la importància de la LIJ en la
formació de la personalitat, com fomentadora de la creativitat i transmissora
de valors; escriptors, il·lustradors i editors s’han donat conter del nombre
potencial de lectors dins d’aquest segment de població i de la exigència dels mateixos
i, conscients de que el públic jove que no ha sigut captat a edats primerenques
difícilment ho seran després, tenen especial interès en el seu coneixement per
a elaborar una producció que s’adeqüi al mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada