GÈNERE NARRATIU

Segons el Ministeri d’Educació i Cultura (2007), el gènere narratiu s’utilitza per a presentar històries realitzades per personatges que poden intervenir per mitjà del diàleg i per això pot utilitzar diferents formes d’elocució com la narració, la descripció, l’exposició o l’argumentació.

Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'epica i l'epopeia s'escriuen en vers, mentre que la novel·la, la novel·la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.

La narrativa reuneix les obres que narren fets reals o ficticis estructurats dins unes coordenades d'espai i temps; els fets o l'argument de la història s'organitzen mitjançant una estructura que normalment es presenta mitjançant plantejament, nus i desenllaç.

L'element essencial és el narrador, que fa d'intermediari entre les històries i el públic, a qui explica els esdeveniments del relat. Existeixen tres tipus principals de narradors: el narrador omniscient, que utilitza la tercera persona i ho sap tot sobre els personatges; el narrador protagonista (intern), en què ambdós són la mateixa persona, i el narrador extern, que explica en tercera persona allò que veu. La narrativa generalment empra la prosa, tot i que en els poemes èpics també es fa servir el vers. Les funcions referencial i poètica són les més importants. La forma expressiva més emprada és fonamentalment, la narració i el relat.