Segons el diccionari general de la llengua catalana, literatura és l'art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. Com que en l'Antiguitat es transmetia de manera oral pels joglars, cal destacar que l'inici de l'escriptura no marca l'inici de la literatura. Segons el criteri que emprem per a definir-la podem distingir diferents aspectes: si volem veure-la des d'un punt de vista més restringit, direm que és literatura tot allò que forma part del cànon de la Història de la Literatura, també cal remarcar que açò sembla complicat perquè com he comentat abans, l'opinió de què deu estar dins o fora del cànon són molt diverses D'altra banda, des d'un punt de vista funcional, podem dir que és literari tots aquells textos que tinguen una intenció estètica.
Podem utilitzar expressions com: "llengua de la literatura"," discurs literari" o fins i tot "registre literari", per a referir-nos a la literatura en sí. Sebastià Serrano constatà que el fet de la literatura ha estat un intent fallit: "El mateix concepte de literatura sembla que fa figa per més d'un indret" (p. 16). Amb açò, pretén fer-nos reflexionar sobre que és i també que no hi és literari. "Ja no demanem un algorisme de reconeixement, però sí un criteri fiable que permeta delimitar clarament allò que és literatura i diferenciar-ho d'allò que no és"(p.16). La nostra relació amb la literatura és molt forta i podem parlar sobre ella per exemple, a causa dels inconvenients de limitar-la i de no limitar-la, no sabem dir què és literatura i què no.
Cal no oblidar que el fet literari és un fet històric, és immutable en el temps i en l'espai, està en constant canvi a causa de les diferents situacions que l'afecten en cada moment. Dit en altres paraules de Vicent Salvador: "una teoria centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou capacitat predictiva, ja que el seu objecte d'estudi no és sinó una idealització d'uns fets concrets sensibles a la diversitat de contextos culturals, històricament mutables i no subjectes a unes regles d'evolució definides. Però aquest raonament ens duria, ara, massa lluny". (p.18)
Genette, tot al·ludint Sartre en la seua proposta de definició de literatura, recupera dos conceptes tradicionals: la funcionalitat i l'elaboració formal. Per a Genette, són dues qualitats que operen, constitutivament i cada una per separat, com a determinants de la literarietat d'una obra, independentment de la qualificació estètica que aquesta puga merèixer al lector o a la societat. D'aquesta manera, per a aquest autor, els gèneres de ficció com poden ser les novel·les o el teatre, a més de totes les modalitats poemàtiques són literàries.
D'altra banda, el model paraliterari, proposa una definició per a literatura basada en funció de paràmetres com són l'opinió sobre la qualitat estètica, l'originalitat –herència de la mitologia romàntica– o certs inconfessats elitismes de classe, tant se val. D'aquesta manera basant-se en açò podem trobar manifestacions de massa populars –sovint orals o difoses per impremta expeditiva–, o massa obedients a pautes subgenèriques mecànicament repetides per facilitarisme envers el públic i el circuit comercial. Així doncs, el sociòleg o d'historiador del fet literari no pot desentendre's sense més d'un sector de la producció (sub) cultural pel fet que aquestes produccions foren una reproducció mecànica que s'obria pas al mercat en la seua època. Aquest model paraliterari, repetitiu i comercial, continua hui en dia. A causa de tots aquests factors, no és fàcil estructurar un marc disciplinari on aquestes preocupacions es configuren de manera sistemàtica i es projecten sobre la producció actual. (SALVADOR, 1994).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada