EDUCACIÓ LITERÀRIA

       L’educació literària és un terme relativament recent. Parlar «d’educació literària» implica un canvi d’orientació en els objectius i en l'orientació didàctica: es declara amb aquest terme que la finalitat de l'ensenyament de la literatura és formar lectors competents, no transmetre informacions sobre història literària (Colomer, 1991).

L'educació literària implica la intervenció en camps estretament relacionats:

   • Ajudar els alumnes a descobrir la lectura com a experiència satisfactòria, que depen de la resposta afectiva del lector quan s'emociona amb la intriga, s'identifica amb els personatges, reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a experiència humana, contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres lectors, se sorpren davant la manera diferent d'utilitzar el llenguatge i ho gaudeix.

    •  Ensenyar a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la visió que el lector té de si mateix i del món amb l’elaboració cultural de l'experiència humana que li ofereix l'obra literària.

  • Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives,textuals i lingüístiques de les obres literàries, característiques que estan condicionades històricament i configuren els gèneres o formes de textos convencionals mitjançant les quals la humanitat ha simbolitzat la seua experiència.

        Aquests tres components de l'educació literària són solidaris: experimentar la lectura com una activitat plaent s'inclinarà a que l'alumnat aprenga coses que l'ajuden a entendre millor quan llegeix. I al contrari, sense aquests sabers no s'està en condicions de gaudir plenament de la lectura ni d'ampliar i diversificar les experiències com a lector.

        Cal tenir en compte, però, les encertades advertències de Colomer i Camps (1991: 104-105). Aquestes autores distingeixen entre la lectura per plaer i la lectura per aprendre a llegir. Els objectius de l'escola en relació amb la lectura literària no es refereixen a la lectura com a plaer, sinò a la competència lectora, sense la qual no és possible la lectura plaent.

Tot açò planteja dos problemes didàctics. Un es refereix a la pertinència de les informacions que s'han de proporcionar sobre contextos culturals, procediments literaris i valors estètics, a l'oportunitat del moment en què aquestes s'han de presentar al llarg dels diferents nivells educatius. 

        L'altre problema té a veure amb la manera de concebre l'ensenyament, que no ha de consistir -o no només- en la transmissió de coneixements, perquè després siguen fidelment repetits pels alumnes de diferents maneres sinó en proporcionar els mitjans i les ajudes perquè els alumnes aprenguen a escoltar el que els textos han de dir.

      La educació literària busca dotr als alumnes de les habilitats específiques que requereix la comprensió dels textos literaris. L'émfasi es sitúa en la lectura de les obres literàries i en la seua comprensió, és a dir, en la formació de lectors competents.