El cànon literari és una qüestió ben
antiga, per més que fóra el crític nord-americà Harold Bloom qui la posara de
moda amb el seu polèmic llibre El cànon occidental (1995). El cànon, definible
com la voluntat de seleccionar en un corpus limitat als millors escriptors i de
relegar als autors incompetents, respon així mateix, com sosté Bloom (1995, 25)
a un criteri restrictiu, un repertori limitat i abarcable, ja que el que llig
ha de triar, ja que literalment no hi ha temps suficient per a llegir-ho tot,
encara que un no fera una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada