La
intertextualitat és l'ús de
textos previs per compondre'n un de nou, sigui en la forma o en els referents.
Es diferencia de la còpia o plagi perquè la utilització és parcial, barrejada
amb innovacions i sovint com a homenatge.La intertextualitat
és un concepte introduït durant la primera meitat del segle XX pel teòric
Bakhtin per a referir-se, d’alguna manera, al que fins al moment s’anomenava
influència o font.
Roland Barthes, crític literari, ho explica: “Tot text és
un intertext; altres textos hi són presents; en estrats variables, sota formes
més o menys reconeixibles; els textos de la cultura anterior i els de la
cultura que l’envolta; tot text és un teixit nou de citacions anteriors. [...] l’intertext
és un camp general de fórmules anònimes, l’origen de les quals és difícil de
localitzar, de citacions inconscients o automàtiques, presentades sense posar
entre cometes.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada