RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA ESCRITA: titelles.

El titella –en les seues diverses configuracions- és un element que trobem arreu del món i al llarg de la història, present en la literatura, en l’art, en la màgia i en la religió. Ha existit un teatre de titelles tradicional a cada cultura, i que podem observar actualment en algunes tradicions com ara l’asiàtica. Tanmateix, hi ha des de finals del segle XIX un interés creixent des de l’àmbit teatral per la titella com a element dramàtic, que ha donat lloc a un bon grapat d’experiències en aquest camp i en relació a altres disciplines com ara la dansa o la música. 

    A més, caldria esmentar també altres representacions característiques de la Comunitat Valenciana com ho són els nans i els gegants o el Misteri d’Elx (declarat el 2001 Patrimoni Inmaterial de la Huamnitat). Aquestes representacions, arrelades en la tradició religiosa i popular, es troben també relacionades amb les titelles. 

     El teatre de titelles com a representació escènica, presenta una sèrie de trets característics i valors educatius, literaris, històrics i plàstics, la qual cosa ha fet que molts educadors l’utilitzen com un recurs . A més, la consideració d’expressió artística i literària fa que ens trobem davant d’una eina interessantíssima per al treball cooperatiu e internacional en la societat actual. Mitjançant els titelles l’alumnat pot adintrar-se en la tradició cultural valenciana i fer que aquells que no coneguen la nostra cultura com poden ser els alumnes inmigrants que ens trobarem en un futur a la nostra aula, coneguen les nostres costums. També és un recurs que com a docents podem fer servir per treballar a l’aula l’acceptació, la valoració, transmitint la diversitat com un element que enriqueix el nostre bagatge cultural. 

     Els titelles són fàcils d’utilitzar a l’aula, econòmics de fer i sobretot divertits per als xiquets. A més, connecten amb el públic de totes les edats per la seua senzillesa, la seua comprensió oral, i la proximitat amb aquells que escolten les historietes. A més, l’ús de titelles pot desenvolupar habilitats clau d’alfabetització, apropar la literatura als menuts i als no tan menuts, i promoure les experiències d’aprenentatge entre alumnes. 

    Com a conclusió cap dir que els titelles serien un recurs fantàstic que aportaria elements positius al procés d’aprenentatge dels alumnes. A més, també pot ajudar a l’alumnat a desenvolupar la seua creativitat e imaginació a l’àmbit escolar, ajudant-los a expressar-se d’una altra forma diferent. Els titelles són art fet teatre, són accessibles als més menuts i poden reforçar l’ensenyament en un procés educatiu; amb aquest recurs podem ensenyar als xiquets a sociabilitzar-se amb els altres, promoure el treball cooperatiu, millorar la seua competència oral i també escrita, i a aprendre conceptes de la tradició oral. A més, mitjançant els titelles, potenciarem la creativitat a partir dels diversos supòsits al servei de dramatització fent que els nostres alumnes es divertisquen al mateix temps que aprenen alguna cosa nova i propera a ells.

RESSENYA LIJ LLIURE: La gallina que pogué regnar

La gallina que pogué regnar, és una obra escrita en 2007 per Carles Cano Peiró, autor també de llibres com T’he agafat, Caputxeta o Hi ha un pèl a la sopa!. El llibre, publicat per Micalet Teatre, està il·lustrat per Paco Giménez.

L’obra teatral comença amb la veu del guàrdia imperial que relata al públic que l’escolta, la història del príncep feliç i l’ou caigut que està a l’escut reial. Un príncep qualsevol d'un regne qualsevol busca la princesa perfecte per casar-s'hi. En l'intent per aconseguir-la idea un pla: fa veure que està molt malalt i envia un edicte a les princeses de tots els regnes. Aquella princesa que aconsegueixi curar-lo i salvar-li la vida podrà casar-se amb ell. Però l'edicte arriba a mans de la Pepeta, una gallina decidida a fer un viatge molt llarg i acudir en auxili del príncep. Durant el camí es troba una sèrie de personatges estrafolaris com el gall Quico, un drac juganer o una guineu tafanera.

Al llarg de la història es plantegen situacions divertides com la de la gallina que té com a objectiu prendre el vol però no pot alçar ni un pam de terra; la de la iaia que intercanvia una paella per dos ous caiguts, entre altres. Aquestes divertides anècdotes fan de l’obra teatral, la proposta ideal per treballar amb els alumnes a classe. Per contextualitzar l’obra, hauríem de remuntar-nos a l’època fantàstica de les rondalles i dels contes meravellosos on els prínceps encara habitaven grans castells. Els fets contats en La gallina que pogué regnar succeeixen en un temps imprecís, però ens allunyen de l'actualitat.

       El que ha fet Carles Cano amb aquesta obra, ha sigut adaptar La gallina que pogué ser princesa, també composició seua, i mostrar-nos elements propis de la tradició literària: contes amb dracs i prínceps, faules d’animals i rondalles populars on s’intenta promoure el valor de la tradició oral i de la paraula com incentiu de la creativitat. La finalitat del llibre és la d’entretindre a l’espectador que veu l’obra i la del lector que llegeix el llibre, i presentar-nos la lluita entre les obligacions que se li apareixen al príncep i els desitjos. D’altra banda també intenta inculcar valors com la bondat, l’heroisme i la intel·ligència, demostrant que són el camí adequat per aconseguir el triomf i tot allò que u es propose.

     Mitjançant aquest llibre, com a futura docent, es podrien treballar temes transversals que, a més de ser de gran importància en una societat canviant com la d’avui en dia, són primordials per a treballar des de ben menuts a l’aula. És per aquesta raó que em pareix important que els alumnes se n’adonen de la importància d’alguns detalls com el canvi de gènere (en el protagonista, el personatge aventurer no és un cavaller, sinó una gallina) i fer-los veure que abans no era tan normal que les dones foren les heroïnes a les històries. A més, curiosament es segueix diguent que quan algú ‘és un gallina’ no és molt valent, i l’obra de Carles Cano trenca els estereotips marcats.  Com a proposta didàctica, també es podria plantejar la representació teatral de l’obra a classe, realitzar tallers de lectura a la biblioteca del centre, promovent així la cooperació i el treball en grup.

RESSENYA LIJ LLIURE: Pinotxo. Història d'un titella que volia ser xiquet

Vicent Vila Berenguer va nàixer l’any 1954 a Albaida i va fer del teatre la seua professió. A més d’ensenyar a fer teatre ha escrit un munt d’obres. En aquest cas, vaig a parlar de l’obra Pinotxo: Història d’un titella que volia ser xiquet. Aquesta obra és una recreació lliure de Pinocchio, el relat de l’escriptor italià Carlo Collodi. Vicent Vila va seguir l’obra original i va recuperar alguns personatges que havien estat suprimits en altres adaptacions. Per altra banda, aquest llibres està il·lustrat per Gerard Miquel, qui col·labora amb diverses publicacions de còmic, realitza il·lustracions publicitàries i ha il·lustrat llibres destinats a joves lectors.

La història comença amb la visita d’una hostalera a casa dels Cirera, un fuster molt pobre. Ací descobreix un magatzem on hi ha un tronc de fusta de pi blanc que parla. Més tard, Geppetto, un bon artesà amic del fuster, descobriria que vol aquesta fusta ja que es sent molt sol i no vol que una titella el faja companyia. En arribar a sa casa va descobrir que aquest tronc parlava i ràpidament es posà a construir a Pinotxo. Al nàixer es proposà ser el millor titella del món o convertir-se en un xiquet, però Pinotxo, tot i els consells del Grill i l’esforç de Geppetto, no aprofità les oportunitats i més tard es van truncar els seus propòsits amb l’arribada de Menjafoc, amb qui va acabar exhibint-se en públic en companyia de més titelles.

Menjafoc el recompensà amb unes quantes monedes que havia guanyat amb l’espectacle i el gat i la rabosa li van acompanyar al Camp dels Miracles per multiplicar les monedes, però no va poder fer-lo ja que aquests dos eren lladres i el deixaren sense monedes i penjant d’un arbre. Per sort, la intervenció de la Fada del Bosc va salvar la vida de Pinotxo i va descobrir que quan menteix, li creix el nas. En un mal somni Pinotxo es veu a l’Illa dels Joguets, on els xiquets que pensen només en la diversió acaben convertits en ases. Finalment, li arriba un missatge de Geppetto a qui ha d’anar a buscar al ventre d’una balena. I dies més tard, gràcies a uns pescadors tornen a casa i la Fada converteix a Pinotxo en un xiquet de carn o ossos.

Aquesta novel·la d’aventures té més de cent anys però a dia d’avui es continua recordant perquè, a més de l’interès de la història, transmet una sèrie de valors que no moren amb el temps. Al llarg de l’obra els personatges manifesten els seus sentiments: l’afecte, l’amistat, l’amor, la ràbia, l’esperit de sacrifici i el respecte. Aquesta història ens mostra com un xiquet es deixa encegar per les aparences però que, a la fi, aprendrà de les experiències i a respectar als demés per d’aquesta manera aconseguir la felicitat. Per això, aquesta obra ens transmet els valors del respecte als altres i fer respectar les normes de convivència en la societat.

L’elecció d’aquest llibre per fer la ressenya ha sigut molt fàcil ja que aquest és un tema molt important per tractar a l’escola. Mitjançant el debat, els alumnes aprendran a respectar les opinions dels companys, a emprar arguments, a demanar la paraula, a respectar els torns, etc. També, podrem ensenyar-los els valors més importants de l’obra como són: l’amistat, la protecció, l’estima, el respecte, la valentia i el perdó.

Per concloure, dir que aquest llibre té molta riquesa literària per tot el comentat abans i que, gràcies a la lectura en forma de teatre podem fer que aquesta tasca siga lúdica i que els nostres alumnes gaudeixen de la història.

RESSENYA LIJ: Castigats!

Juli Disla (Aldaia, 1976) és actor, autor teatral i membre fundador de la companyia Combinats. Ha escrit i representat diverses obres teatrals per a infants i adults i a guanyat diferents premis teatrals. Especialment, amb el llibre Castigats!, va guanyar al 2001 el premi de teatre Infantil Xaro Vidal a la Ciutat de Carcaixent. Aquesta història va ser escrita al 2001 i il·lustrada per Enric Solbes i conta la aventura de tres xiquets; Tina, Tana i Tino, els quals són molt desobedients i roïns, per això sempre estan castigats!.

Tina és una xiqueta a qui li agrada tafanejar-ho tot i passar el dia mirant el que fan els altres, Tana sempre s’embruta, quan sa mare no la vigila s’ompli el vestit de taques, i a Tino, encara que vol, el que menys li agrada és menjar, únicament menja llepolies. Quan els seus pares els manen a l’habitació dels castics, tots tres es troben amb uns personatges imaginaris que representen els seus defectes; els germans siamesos Miradetes i Moltsuls, Supertaca i Supercagalló i Furga però el personatge imaginari principal i l’encarregat de fer als tres infants complir el seu càstig serà Tirant Trumpet, una mena d’home del sac amb poders màgics.

L’acció passa en l’actualitat, podem comprovar-ho amb la preocupació dels xiquets per les marques i pels anuncis publicitaris. Però també podem trobar personatges i situacions que recorden temps passats, com “l’home del sac” i el castic en l’habitació fosca. Pel que fa als escenaris, tota la trama ocorre en casa dels xiquets i en l’habitació dels castics i, podem diferenciar huit escenes en les quals es desenvoluparà la història.

L’obra Castigats! és molt fàcil, amena i atractiva de llegir. La lectura d’una obra de teatre sempre és molt fructífera i ens ajuda a imaginar-nos als personatges i els escenaris. La lectura d’aquest llibre en grup a l’aula és una bona solució per a divertir-se llegint. Els alumnes poden representar els diferents personatges i aprendre jugant. També, ja que el tema principal és l’ús dels càstigs als xiquets per canviar comportaments roïns, podem ensenyar-los bons modals i el que no han de fer: xafardejar, embrutar-se i no menjar prou i varietat.

És important recalcar la importància dels personatges imaginaris a la història ja que, molts nens tenen amics imaginaris i amb la lectura conjunta d’aquest llibre podem ajudar-los a tractar aquest tema amb normalitat i que no els doni vergonya. Per altra banda i continuant per aquesta rama, m’ha paregut molt interesant i enginyós l’existència de dos mons: el real, és a dir, el dels tres xiquets i els seus pares, i el imaginari, el de Tirant Trumpet i els altres personatges que l’acompanyen.  

Per finalitzar, dir que considere que aquest llibre té molta qualitat literària i que és un bon recurs educatiu que es pot utilitzar a l’escola amb els alumnes per a que aprenguen valors passant-ho bé amb la lectura d’un teatre, que no és un dels gèneres més utilitzats a l’aula. A partir d’aquesta lectura es poden fer extraure moltes propostes didàctiques com la realització de una representació per part dels alumnes amb titelles.  

RESSENYA LIJ: JOAN, EL CENDRÓS

Joan, el Cendrós és un obra escrita en 1998 per dos joves valencians amb una curta però intensa carrera professional: Carles Alberola i Roberto García. Està publicada per Micalet Teatre, una col·lecció dirigida per Pasqual Alapont i amb Il·lustracions d’Enric Solbes.

Joan, el Cendrós és una obra inspirada en el mite popular de la Ventafocs, una heroïna de conte popular que, segons les diferents versions que es coneixen en tot el món, és maltractada per la seua madrastra i per les seues germanes, on una fada intervé en la seua ajuda i un príncep s’enamora i es casa amb ella. 

A diferència del conte popular, en l’obra de Carles Alberola i Roberto García, el protagonista és un jove estudiant. Joan ens va descobrint a mesura que anem llegint l’obra teatral, les seues circumstàncies personals, posant-nos al dia dels problemes presentats a l’institut, les dificultats amoroses amb la persona que estima, la relació amb la família o les anècdotes ocorregudes als corredors i al pati del centre educatiu. El protagonista, amagant-se darrere d’una identitat falsa, aconsegueix el seu objectiu: enamorar a Helena, la noia de la qual està enamorat.

La idea principal que el llibre presenta és la importància d’aprendre a confiar en un mateix per deixar de ser invisible als ulls dels altres, i açò ho aconsegueixen els autors del llibre baix el pseudònim de l’Indiana Jones, un ésser de ficció  que amb els seus poders màgics ajuda al protagonista a portar al ball a Helena.

Altra crítica que el llibre fa és el rebuig que pateixen certs personatges a l’obra. Aquesta discriminació, freqüent també a la vida quotidiana dels centres actuals, pot fer que molts lectors es puguen sentir identificats, i així apropar-los a la història. Juntament amb la formació d’una personalitat sòlida que permeta superar les adversitats ocorregudes, els autors del llibre fan que els personatges evolucionen i no siguen plans.

A més, a diferència de la trama argumental del conte de la Ventafocs on la fada transforma l’aparença física, en Joan el cendrós podem observar que la transformació física del personatge és un procés de maduresa interior, basat en l’augment de confiança i en la capacitat d’aconseguir l’èxit que abans creia impossible d’adquirir.

Com a futura docent, crec que es podrien fer gran quantitat de propostes didàctiques i presentar-les a l’aula. La lectura de qualsevol obra literària ha de ser una activitat amena que desperte la curiositat dels joves lectors més xicotets, i el nostre objectiu es ajudar-los i fer de guia perquè puguen ampliar la comprensió del text, i desenvolupar d’aquesta manera les seues competències: lectora, lèxica i oral. Joan el Cendrós és una obra de problemàtica juvenil, així  que no ens serà molt complicat despertar la curiositat dels joves lectors. A més, podríem proposar realitzar una obra teatral sobre Romeu i Julieta, com la que els protagonistes representen a l’obra, demanar-los que canviaren el final de la història, o tractar la problemàtica de les xarxes socials hui en dia que tant afecten la societat en la que vivim.

En quant a la meua opinió personal,  m’ha paregut un llibre prou interessant i que seria apropiat per proposar-lo en una classe de sext de primària o ja a l’institut en primer de l’E.S.O. Sabent que a aquestes edats ja estan molt familiaritzats amb Internet i les noves tecnologies, seria una forma de fer-los veure que estar d’arrere d’una pantalla a vegades pot portar-nos problemes.