RESSENYA LIJ LLIURE: Marina ja no té por

M. Dolors Pellicer i Sòria va nàixer el 1956 a Oliva. Com a escriptora de narracions infantils, és autora, entre altres de: Xe, quins peus!; Fill que penja…; Rondalles de la marjal; Marina ja no té por. D’aquest últim llibre és del que vaig a parlar-vos. És una història que combina elements reals i fantàstics que fan cridar l’atenció dels més menuts ja que es sentiran identificats amb la protagonista.

La protagonista de la història és Marina, una xiqueta valenta que no tenia por de res fins que va conèixer un personatge sinistre. Des d’aquell dia, té por de moltes coses i revisa cada racó de la seua habitació abans d’anar a dormir. Aquest personatge s’emporta de viatge a Marina totes les nits, cada dia a un lloc diferent, però sempre ple de personatges terrorífics: fantasmes, mòmies... Fins que un dia, troba que un gatet que vivia al costat de la seua escola està en perill. Aquest maldecap per salvar el gatet fa que Marina s’oblide dels personatges fantàstics i ja no tinga por mai més.

Aquest llibre m’ha paregut molt interessant ja que tracta un tema que pot ser molt atractiu per als xiquets i xiquetes: la por. La protagonista viu situacions que poden ser reals per a molts menuts i, a través d’aquesta història, poden aprendre que no s’han de preocupar per els somnis ja que al seu entorn existeixen pitjors problemes.  A més, és important fer-los saber als xiquets i xiquetes que han de distingir entre realitat i fantasia, i que tot allò que viuen als seus somnis no ha de causar-los temor, por... ja que tan sols són això, somnis.

Aquest llibre està recomanat per a xiquets i xiquetes de a partir de 6 anys i, com a futura docent, pense que és molt important despertar l’interès dels alumnes pels llibres i per la lectura, per tant, es necessari escollir llibres que sigues interessants, atractius i adequats per a aquestes edats primerenques. Així, també pot resultar molt interessant realitzar activitats relacionades per tal de aconseguir una lectura més profunda, aquestes poden ser des de inventar-se una història amb les pròpies pors de cada xiquet fins a dibuixar els monstres o personatges que apareixen als seus somnis, proposar com han de superar les pors, etc.

En la meua opinió, la lectura de Marina ja no té por pot servir, tant als pares i les mares com als educadors, per a aprofundir en els temors dels menuts i, així, ajudar-los a superar-ho. Tant a la família com a l’escola s’ha d'ajudar als xiquets i xiquetes a donar menys importància als aspectes negatius o els temors de les situacions que poden viure cada dia, per tal que no convertisquen aquestes en obsessions. Amb lectures com aquestes, fem saber als menuts que els escoltem i que aquestes pors no només les tenen ells, sinó tots, i es poden superar.