RESSENYA TÉCNICA: GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

 En els anys 60, Gianni Rodari, quan les escoles eren molt més rígides i repressives de la creativitat infantil, va escriure sobre la seua experiència com a mestre i va donar algunes claus sobre com treballar la fantasia i la creativitat en els xiquets inventant històries. De la seua experiència narrada va nàixer aquest llibre, referència essencial per a aquells professionals de l'ensenyament que van voler crear una escola diferent.

Crec que hem de considerar el llibre, Gramàtica de la Fantasia, com un clàssic del prestigiós escriptor italià de Gianni Rodari. En aquest s'encarrega de difondre una sèrie de tècniques que el seu objectiu principal està centrat en el desenvolupament de la creativitat dels xiquets, en el moment d'escriure històries i relats fantàstics.

Gianni Rodari demostra a través d'una selecció d'activitats com es posen en joc els mecanismes fantàstics i analitza els secrets de la creació literària perquè els educadors puguen treballar l'escriptura en les aules, proveint a la invenció de contes i narracions carregades de diversió i entusiasme.

Rodari diu en la seua obra: "es parla ací d'algunes formes d'inventar històries per a xiquets i de com ajudar-los a inventar-les ells sols” i que a més espera que ”aquestes pàgines puguen ser útils a qui creu en la necessitat que la imaginació ocupe un lloc en l'educació: a qui té confiança en la creativitat infantil”.

Les tècniques que apareixen en aquest llibre són: el binomi fantàstic, la hipòtesi fantàstica, el joguet com a personatge, el xiquet com a protagonista, el tractament de contes clàssics, rondalles, personatges de diversos materials, la construcció d'endevinalles, històries equivocades i altres més.

Gramàtica de la fantasia és un llibre el qual crec que no ha de faltar-li a cap docent interessat a desenvolupar i millorar l'escriptura. Serveix d'instrument per a incrementar la imaginació, a més de ser un valuós element a tenir en compte a l'hora de promoure espais d'acostament a la lectura.

Explicar les tècniques creatives una a una crec que no ajuda massa a desenvolupar la fantasia, però alguns trucs o processos són necessaris en el joc de la invenció que d'alguna manera repeteixen sempre alguns conceptes com són el joc, el fluir del subconscient, eliminar les barreres repressives, contrastar elements dispars, fer estrany el quotidià, etc. Gianni Rodari ho descriu a través d'aquests conceptes que expose a continuació:

• ·         El binomi fantàstic. Rodari mostra interès en l'aparició de la idea, i per a açò enfronta dues paraules estranyes en la seua relació. L'estranyesa que produeix en el narrador generen per l'exercici d'explicar arguments narratius fantàstics. Els binomis fantàstics serien en il·lustració les metàfores visuals en il·lustració on objectes diferents dialoguen en un espai comú creant nous significats i interpretacions al lector.
• ·         Paraules “llavors”, també ens parla de les paraules llavors fent referència tant a l'experiència prèvia i al subconscient com a estímuls de la fantasia. Les paraules llavors són paraules que insinuen records, associacions personals i culturals, que enllacen unes paraules a unes altres, traslladant uns significats a uns altres.
• ·         La hipòtesi, o el què ocorria si? Rodari proposa posar-nos en situacions estranyes on el món que coneixem canviara de de sobte. Totes aquestes situacions noves, mai abans vistes, generen per si, imatges lliures per a crear nous finals, nous significats amb llenguatge propi. Una tècnica creativa per a generar noves idees o solucions, l'ús d'analogia, ens parla de fer estrany el conegut i conegut el cas estrany per a poder veure els problemes des de punts desconeguts i, per tant, poder contestar preguntes noves amb respostes diferents.
• ·         Error creatiu: el procés d'inventar, d'imaginar, de dibuixar, poden sorgir errors. L'autor parlar de la creació de noves paraules pels errors ortogràfics que fusionen paraules. En definitiva, Rodari, explora algunes claus per a donar la volta a la realitat, llegir-la des de perspectives diferents, eliminant el reglamentari, la mirada estable, noves històries per a trobar nous camins pels quals discórrer.

Així doncs, considere fonamental fomentar la creativitat en qualsevol de les seues branques, ja que servir-se de la fantasia, la imaginació i la creativitat pot impulsar no solament la literatura, sinó també qualsevol branca científica. Així, començar a veure les coses des d'una altra perspectiva ens acostarà probablement a un nou descobriment. És senzill: el resultat al que arriben tots els xiquets, o qualsevol d'ells, no té per què ser el desitjat i fins i tot pot resultar perjudicial.

D'altra banda, considere important partir dels fets al general, no impartir regles, sinó arribar a elles. La participació lliure i creativa és part fonamental d'aquest sistema, encara que al seu torn es necessita més temps, més mitjans i més interès. Rodari no s'equivoca en voler convidar-nos a descobrir el que nostra imaginació, la nostra fantasia, pot aconseguir i com funciona. Estic segura que els resultats que isquen d'experimentar amb la creativitat en les nostres futures classes pot sorprendre'ns i fer-nos descobrir que hi ha molt més darrere de cadascun dels nostres alumnes.

En aquest llibre, podem apreciar com l'autor es posiciona en tot moment del costat dels xiquets. Per a Rodari, no solament li interessa la fantasia i la creativitat sinó que, pretén que ajudem a estimular-la. No té la intenció de classificar als xiquets en més creatius o menys creatius, la qual cosa pretén és que tots els alumnes utilitzen la creativitat. Critica també l'escola tradicional ja que les capacitats més valorades d'un alumne són l'atenció i la memòria, mentre que la imaginació es considera secundària.

Segons Rodari, la creativitat és sinònim de pensament divergent. Una ment creativa és activa, inquieta, descobridora de nous problemes allí on uns altres temen indagar. Proposa, en definitiva, una educació basada en la creativitat. Tot el pensament de d’aquest autor sobre la creativitat, del joc, fins i tot de la necessitat d'una reforma de l'escola, està sempre intervingut per la reflexió sobre el llenguatge. Tant imaginació com a fantasia són determinacions de la intel·ligència, així doncs, en l'escola és el principal lloc on es requereix estimular el desenvolupament de les habilitats creatives. La creativitat s'ha de conrear i s'ha de conrear cap a totes adreces, aquesta és el motor per a canviar l'ésser humà i, sobretot, la societat. Amb açò, s'adquireix un pensament divergent, una ment activa, amb desig d'aprendre, descobrir…

Els xiquets posseeixen aquesta qualitat innata, ells són creatius, només que a mesura que creixen, van perdent la creativitat pel camí, per açò, com a futurs docents, nosaltres som els qui hem de rescatar-la, potenciar aquestes qualitats, capacitats i actituds cap a un vertader aprenentatge de la creativitat.

Nosaltres com futurs mestres, hem de fomentar tant la imaginació com la creativitat en l'escola des de xicotets, aquesta és una etapa decisiva en la seua personalitat i no podem malgastar el moment. D'aquesta forma, en les escoles seria convenient no donar instruccions, obstaculitzar conductes i actituds, no controlar i restringir la llibertat per a dur a terme activitats, eliminar les barreres de por, temor a ser rebutjat, a equivocar-se, perquè que l'error és un element positiu d'aprenentatge. No és una tasca fàcil, requereix desenvolupament, entrenament i cura per a voler aprendre per si mateixos, ja que la curiositat i la imaginació, són el primer pas per a l'aprenentatge dels xiquets, els quals ajudaran a ser més intuïtius, crítics, lliures...

Per a arribar fins a ací, s'hauria de donar major llibertat als pares, crear centres educatius amb pedagogies alternatives i reforçar als mestres donant-los una major autonomia. És necessari apostar per la fantasia, la imaginació i l'aprenentatge significatiu juntament amb una educació emocional, eliminant la memorització i els exàmens, fer d'un currículum tancat un més flexible, donant una major atenció a les necessitats individuals. Es necessita un canvi profund en el paradigma educatiu, amb una renovació de l'estructura, organització i base d'aquest.

Carla Cambralla.