RESSENYA LIJ: Castigats!

Juli Disla (Aldaia, 1976) és actor, autor teatral i membre fundador de la companyia Combinats. Ha escrit i representat diverses obres teatrals per a infants i adults i a guanyat diferents premis teatrals. Especialment, amb el llibre Castigats!, va guanyar al 2001 el premi de teatre Infantil Xaro Vidal a la Ciutat de Carcaixent. Aquesta història va ser escrita al 2001 i il·lustrada per Enric Solbes i conta la aventura de tres xiquets; Tina, Tana i Tino, els quals són molt desobedients i roïns, per això sempre estan castigats!.

Tina és una xiqueta a qui li agrada tafanejar-ho tot i passar el dia mirant el que fan els altres, Tana sempre s’embruta, quan sa mare no la vigila s’ompli el vestit de taques, i a Tino, encara que vol, el que menys li agrada és menjar, únicament menja llepolies. Quan els seus pares els manen a l’habitació dels castics, tots tres es troben amb uns personatges imaginaris que representen els seus defectes; els germans siamesos Miradetes i Moltsuls, Supertaca i Supercagalló i Furga però el personatge imaginari principal i l’encarregat de fer als tres infants complir el seu càstig serà Tirant Trumpet, una mena d’home del sac amb poders màgics.

L’acció passa en l’actualitat, podem comprovar-ho amb la preocupació dels xiquets per les marques i pels anuncis publicitaris. Però també podem trobar personatges i situacions que recorden temps passats, com “l’home del sac” i el castic en l’habitació fosca. Pel que fa als escenaris, tota la trama ocorre en casa dels xiquets i en l’habitació dels castics i, podem diferenciar huit escenes en les quals es desenvoluparà la història.

L’obra Castigats! és molt fàcil, amena i atractiva de llegir. La lectura d’una obra de teatre sempre és molt fructífera i ens ajuda a imaginar-nos als personatges i els escenaris. La lectura d’aquest llibre en grup a l’aula és una bona solució per a divertir-se llegint. Els alumnes poden representar els diferents personatges i aprendre jugant. També, ja que el tema principal és l’ús dels càstigs als xiquets per canviar comportaments roïns, podem ensenyar-los bons modals i el que no han de fer: xafardejar, embrutar-se i no menjar prou i varietat.

És important recalcar la importància dels personatges imaginaris a la història ja que, molts nens tenen amics imaginaris i amb la lectura conjunta d’aquest llibre podem ajudar-los a tractar aquest tema amb normalitat i que no els doni vergonya. Per altra banda i continuant per aquesta rama, m’ha paregut molt interesant i enginyós l’existència de dos mons: el real, és a dir, el dels tres xiquets i els seus pares, i el imaginari, el de Tirant Trumpet i els altres personatges que l’acompanyen.  

Per finalitzar, dir que considere que aquest llibre té molta qualitat literària i que és un bon recurs educatiu que es pot utilitzar a l’escola amb els alumnes per a que aprenguen valors passant-ho bé amb la lectura d’un teatre, que no és un dels gèneres més utilitzats a l’aula. A partir d’aquesta lectura es poden fer extraure moltes propostes didàctiques com la realització de una representació per part dels alumnes amb titelles.  

RESSENYA LIJ: JOAN, EL CENDRÓS

Joan, el Cendrós és un obra escrita en 1998 per dos joves valencians amb una curta però intensa carrera professional: Carles Alberola i Roberto García. Està publicada per Micalet Teatre, una col·lecció dirigida per Pasqual Alapont i amb Il·lustracions d’Enric Solbes.

Joan, el Cendrós és una obra inspirada en el mite popular de la Ventafocs, una heroïna de conte popular que, segons les diferents versions que es coneixen en tot el món, és maltractada per la seua madrastra i per les seues germanes, on una fada intervé en la seua ajuda i un príncep s’enamora i es casa amb ella. 

A diferència del conte popular, en l’obra de Carles Alberola i Roberto García, el protagonista és un jove estudiant. Joan ens va descobrint a mesura que anem llegint l’obra teatral, les seues circumstàncies personals, posant-nos al dia dels problemes presentats a l’institut, les dificultats amoroses amb la persona que estima, la relació amb la família o les anècdotes ocorregudes als corredors i al pati del centre educatiu. El protagonista, amagant-se darrere d’una identitat falsa, aconsegueix el seu objectiu: enamorar a Helena, la noia de la qual està enamorat.

La idea principal que el llibre presenta és la importància d’aprendre a confiar en un mateix per deixar de ser invisible als ulls dels altres, i açò ho aconsegueixen els autors del llibre baix el pseudònim de l’Indiana Jones, un ésser de ficció  que amb els seus poders màgics ajuda al protagonista a portar al ball a Helena.

Altra crítica que el llibre fa és el rebuig que pateixen certs personatges a l’obra. Aquesta discriminació, freqüent també a la vida quotidiana dels centres actuals, pot fer que molts lectors es puguen sentir identificats, i així apropar-los a la història. Juntament amb la formació d’una personalitat sòlida que permeta superar les adversitats ocorregudes, els autors del llibre fan que els personatges evolucionen i no siguen plans.

A més, a diferència de la trama argumental del conte de la Ventafocs on la fada transforma l’aparença física, en Joan el cendrós podem observar que la transformació física del personatge és un procés de maduresa interior, basat en l’augment de confiança i en la capacitat d’aconseguir l’èxit que abans creia impossible d’adquirir.

Com a futura docent, crec que es podrien fer gran quantitat de propostes didàctiques i presentar-les a l’aula. La lectura de qualsevol obra literària ha de ser una activitat amena que desperte la curiositat dels joves lectors més xicotets, i el nostre objectiu es ajudar-los i fer de guia perquè puguen ampliar la comprensió del text, i desenvolupar d’aquesta manera les seues competències: lectora, lèxica i oral. Joan el Cendrós és una obra de problemàtica juvenil, així  que no ens serà molt complicat despertar la curiositat dels joves lectors. A més, podríem proposar realitzar una obra teatral sobre Romeu i Julieta, com la que els protagonistes representen a l’obra, demanar-los que canviaren el final de la història, o tractar la problemàtica de les xarxes socials hui en dia que tant afecten la societat en la que vivim.

En quant a la meua opinió personal,  m’ha paregut un llibre prou interessant i que seria apropiat per proposar-lo en una classe de sext de primària o ja a l’institut en primer de l’E.S.O. Sabent que a aquestes edats ja estan molt familiaritzats amb Internet i les noves tecnologies, seria una forma de fer-los veure que estar d’arrere d’una pantalla a vegades pot portar-nos problemes.

PLA LECTOR. BIBLIOTECA DEL CENTRE

La biblioteca del centre junt amb les demés biblioteques d’aula són un dels pilars fonamentals al voltant del qual s’ha de sustentar una part significativa de les accions i de les activitats del pla de foment de la lectura al nostre centre. Encara que els alumnes d’Infantil es troben més temps en l’aula i, per aquest motiu, utilitzen més aquesta biblioteca que la del centre, dos dies per setmana baixen a la biblioteca del centre escolar amb l’objectiu de familiaritzar-se més amb aquesta. L’objectiu principal de la biblioteca del centre és fomentar en l’alumnat l’interès per la lectura, desenvolupar l’hàbit lector, afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum i sobretot, poder fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci. Tots aquests objectius es troben al Pla Lector Anual del centre i, cada any es fa una reunió per aclarir el que s’ha fet bé i/o mal i consensuar les normes per a l’any següent.

La biblioteca del CEIP Federico García Lorca està ubicada a mà esquerra només entrar al centre. El motiu d’aquest lloc és per que siga accessible per tots el alumnes. La biblioteca és molt ampla i lluminosa i dividida en tres parts; la zona per als alumnes d’Educació Infantil, la zona d’estudi i lectura i la zona TIC. Totes tres estan equipades per taules, cadires i mobles plens de llibres i material escolar. Els alumnes del nostre centre poden utilitzar el aula sempre i quan hi haja un professor/a dins; a l’esplai, a l’hora del menjador, en hores de classe quan la mestra faja activitats, etc.

Els llibres estan situats a les prestatgeries separats, per una part els de Primària i per l’altra els d’Infantil, d’aquesta manera serà més fàcil agafar-ne el llibre més apropiat per a cada xiquet. Respecte als idiomes dels llibres, hi podem trobar la meitat d'ells en castellà i l’altra en valencià, ja que la nostra escola fomenta la igualtat de llengües i considera que tots els alumnes tenen dret a una elecció lliure tant de llibres com de llengües. A més, considerem molt important el foment de la lectura en valencià ja que és la nostra llengua oficial. També hi ha una prestatgeria amb llibres en anglès i en francès on els alumnes, amb ajuda de les mestres de llengua estrangera puguen llegir-los. El contingut dels llibres que podem trobar també es molt divers, prioritzant sempre les adaptacions amb valor educatiu ja siguen llibres narratius, llibres de poesia, còmics, etc.

Respecte a les activitats realitzades per als alumnes d’Educació Infantil, com ja he dit anteriorment, baixen totes les setmanes a la biblioteca per llegir contes o veure pel·lícules. Una de les activitats que fem és la de “el meu cap de setmana”. Tots els divendres baixem per grups a la biblioteca i els alumnes agafen un llibre per llegir-lo el cap de setmana i emprenen una fitxa en relació amb el llibre; han de contar “lo millor i lo pitjor” del llibre. A més, quasi tots els mesos intentem anar a vore una obra de teatre o que vinga a l’escola un contaconte o algun escriptor de llibres infantils a fer una xicoteta xarrada. També a vegades fem un club de lectura que consisteix en llegir un llibre dels proposats en un mateix espai de temps per després, el dia que haurem fixat prèviament, reunir-nos per a contar als companys les nostres impressions i comentar la lectura. D’aquesta manera podrem conèixer diferents punts de vista que potser ens ajudaran a reinterpretar o a descobrir aspectes que havíem passat per alt quan llegirem el llibre.

Per altra banda, la biblioteca del centre no sols s’utilitza per als alumnes, també es realitzen els claustres, les reunions de l’AMPA o del consell escolar i altres activitats fora de l’horari escolar. Considerem que és un lloc apropiat per a debatre molts temes del centre, per la disposició que tenen les taules i cadires i per el gran espai amb el que contem.

Com aquest centre considera la lectura un ítem fonamental per a l’educació aprofitem qualsevol dia assenyalat per a realitzar una activitat que implique a tots els cursos d’Educació Infantil i Primària. Com altres anys, aquest any també anem a realitzar activitats de lectura a la setmana cultural i el dia del llibre. Especialment, és l’any d’Enric Valor a l’escola i, per tant, les activitats aniran relacionades amb la seua vida i les seues conegudes rondalles.

Distribució de la biblioteca del nostre centre:

PLA LECTOR. INTRODUCCIÓ

    La finalitat del pla lector o del pla  de foment de la lectura és promoure l’hàbit i el gust per la lectura entre els xiquets i xiquetes. Fomentar la lectura ha sigut sempre en l’escola  un dels objectius principals del nostre treball que com a futures docents realitzarem. Sabem que si provoquem i activem en l’alumnat la curiositat pels llibres, els xiquets estaran motivats per la lectura i assoliran un hàbit lector de futur.

Les persones en general i l’alumnat en particular tenen necessitats culturals i socials que han de cobrir, i en aquest sentit, la lectura és una perfecta manera d’aconseguir-ho. Crear en els alumnes uns bons hàbits lectors els permetrà desenvolupar-se com a persones humanes i ciutadanes.

   El pla lector que hem elaborat, va dirigit al CEIP Federico García Lorca, situat al carrer Josep Maria Llopico, nº 12, en la ciutat d’Alzira, capital de la comarca de la Ribera Alta. El centre escollit es troba en una zona tranquil·la de fàcil accés amb un nivell econòmic i social mitjà-alt. És per aquesta raó que l’alumnat del centre té accés a tot tipus de materials tals com enciclopèdies, llibres de text, diccionaris… a més d’un correcte desenvolupament de les seues competències tant literària com lectora. També es pot observar que el capital cultural de la família afecta en gran part als xiquets del centre doncs l’hàbit de la lectura es va passant de pares a fills.

   Entre els objectius específics d’avaluació en la competència literària, des del centre s’intentarà que els xiquets entenguen i utilitzen correctament la nostra llengua, sapiguen comunicar-se eficientment amb la resta, que utilitzen les noves tecnologies que el centre te a l’abast per aconseguir una pràctica lectora continuada, que treballen la comunicació a través del teatre, entre altres.

No sols cal saber llegir, sinó saber entendre allò que es llegeix, per tant la comprensió lectora ha de ser considerada com un factor important en un pla lector. L’activitat lectora ajudarà a aconseguir l’aprenentatge de l’autonomia i contribuir a l’adquisició de la competència així com també ajudar-los en el procés de lectoescriptura.

   El pla de foment lector de centre ha de ser capaç de compartir estratègies entre el professorat, optimitzar els recursos  què disposa el centre i sistematitzar accions que facen que el percentatge de lectors augmente entre la població escolar; no sols de l’alumnat sinó també de la resta de la comunitat. Per tant, el pla ha de ser un exemple de coordinació entre tots i totes.

   Pel que pertany a la guia d’obres literàries seleccionada, cal esmentar que els xiquets escolliran al llistat entre els llibres que hi ha, aquells que més els agraden. D’aquesta manera tindran més interès per la lectura. A més, la mestra a càrrec de cada grup realitzarà activitats a l’aula amb propostes didàctiques sobre alguns llibres com aquests: Com ser un pirata de Ton Lloret i Martí Garrancho, M’han donat carabasses! De Jordi Palet i Puig, Els animals també es tiren pets de Ilan Brenman, Estàs com una moto! i No sigues bajoca! de Pasqual Alapont, entre altres.

   D’una banda, la formació del docent és molt important ja que el paper del mestre és fonamental i essencial per tal  d’aconseguir que el xiquet tinga interès per la lectura. És per aquesta raó que les activitats dinàmiques a classe desperten la imaginació i la creativitat dels xiquets, per la qual cosa proposar-les abans, durant i després de la lectura seria una bona forma de treballar.

   El professorat té una missió clara i directa. Ser un facilitador/a en tot el procés de la creació d’un hàbit com aquest. Es converteix en mediador/a entre els llibres i els alumnes, i orientador/a en les lectures apropiades. Destinar un temps a la lectura en l’aula o en l’assignatura concreta farà més efectiva la consecució de l’alumnat lector.

  D’altra banda, l’avaluació del pla de lectura serà una peça clau en el desenvolupament del pla lector. Mitjançant aquesta ferramenta podrem avaluar el progrés aconseguit per cada alumne i les dificultats que han anat trobant-se al llarg del procés d’aprenentatge.  

   L’avaluació del pla de lectura consistiria en passar una prova iniciar al començament del curs. D’aquesta manera comprovaríem el nivell de competència dels xiquets del centre i poder adaptar el material a les seues necessitats. A final de curs es tornaria a passar una prova senzilla en què avaluaríem la comprensió lectora. Com a avaluació contínua, els docents hauran de observar el progrés durant el curs i proporcionar els resultats i les conclusions finals a les reunions de cicle que es realitzen una vegada acabat l’any escolar.